Tirar-se merda a sobre
Dimarts passat, 12 de desembre, l'empresa Campofrío va sorprendre amb el seu anunci de Nadal. No perquè hi aparegués algú famós o per la seva originalitat, sinó perquè estava creat per una intel·ligència artificial. O almenys això deia la companyia, perquè l'anunci tenia trampa. En realitat no era l'espot de Nadal, que van publicar un parell de dies després; era només un anunci perquè se'ls tiressin a sobre hordes de persones a través de les xarxes socials per fer servir una IA. I així ha estat: "merda", "sonso" i "avorrit" són alguns dels adjectius que han dedicat a l'esmentat anunci a X, l'antic Twitter.
La seva estratègia era fer soroll i generar un mal sentiment per després recuperar tota aquesta gent amb un bon final. Espero que els creatius al darrere de la campanya tinguin èxit i compleixin les seves expectatives, però em sorgeix un dubte: cal polemitzar per tenir un altaveu a les xarxes socials? Encara que només sigui un joc, l'odi dona més visibilitat que altres sentiments? Poc després de preguntar-m'ho, jo mateix em responc amb una paraula llarga i de la qual desconec el significat: hematocrític.
Miguel López, conegut amb el sobrenom d'Hematocrítico, era una de les persones més creatives a les xarxes socials i, lamentablement, va morir fa uns dies amb 47 anys. Tot just vaig intercanviar un parell de missatges amb ell, però era algú fàcil de relacionar amb l'originalitat. Amb una ploma molt esmolada i una imaginació única, va aconseguir que el seu nom impronunciable quedés lligat al bon rotllo. El dia que va morir es va desfermar una onada d'agraïment a la seva persona pels bons moments que ens va fer viure amb comentaris sobre quadres o personatges inventats.
Això em fa pensar que potser l'odi és molt efectiu, però alhora efímer. Arran de l'anunci de Campofrío, un amic em va recordar que El Gran Wyoming va fer servir la mateixa estratègia fa alguns anys. El presentador d'El intermedio va enregistrar un vídeo fals en què el seu comportament era lamentable, per després anunciar que tot era un muntatge. Estic segur que en aquells dies tot va ser una gran polèmica, però al meu cap gairebé no en queda rastre.
No obstant això, vull pensar que els bons moments, les rialles i la bona gent que coneixem a través de les xarxes socials, com l'Hematocrítico, sí que deixen marca.
Per això, i amb tot el respecte als publicistes de Campofrío, espero que la seva campanya tingui poc ressò i que no es multipliquin els anuncis en xarxes socials basats en la polèmica. Ja tenim prou odi en el dia a dia en xarxes com X per trobar-ne encara més promogut per vendre una marca.