Massa fets apunten en la mateixa direcció. El Consell de Mallorca té a punt l’aprovació del nou Pla d’Intervenció d’Àmbits Turístics (PIAT), en el qual desaprofita l’ocasió de marcar un decreixement turístic. És més, augmenta les places a la borsa de disponibles. Per la seva banda, el Govern no només va aprovar fa unes setmanes un decret de reactivació post-covid-19 que, a la pràctica, augmenta les places hoteleres en permetre que no es comptabilitzin els menors de 15 anys, sinó que, en un moment de replantejament, com hauria de ser l’actual, guarda en un calaix el projecte de llei treballat la passada legislatura que preveia retallar de manera significativa i progressiva el nombre de llits. També Aena, tot i les recomanacions, vol ampliar l’aeroport de Son Sant Joan, perquè ja preveu un augment de vols. L’altra porta d’entrada a les Illes, els ports, no controla les arribades i la limitació dels creuers és, ara com ara, una entelèquia.
Són motius més que suficients per pensar que el decreixement turístic a les Balears és avui només la utopia dels qui saben que aquest camí és del tot necessari per a la sostenibilitat de les Illes. En realitat, no ho és, una utopia. La reducció del nombre de turistes és possible i nombrosos experts han posat idees damunt la taula per dur-la a terme sense que això signifiqui una pèrdua substanciosa de llocs de feina, com informàvem a l’ARA Balears el passat 12 de juny. És una utopia perquè el Govern balear, i també el Consell de Mallorca, miren cap a una altra banda, més ben dit, apunten, de moment, cap a la direcció contrària. I l’hi converteixen a llarg termini, perquè aquestes polítiques haurien de ser les d’un pacte d’esquerres.
El Govern hauria pogut optar per dedicar recursos a diversificar progressivament l’economia, fer un pla per al canvi d’ús d’hotels, reduir places obligant a engrandir les habitacions més petites o, entre altres coses, perseguir la sobreocupació, com recomanen els experts. També el Consell de Mallorca hauria pogut aprofitar el PIAT per abaixar el sostre de places entre les disponibles. Es podrien reduir per treure’n més rendiment. De possibilitats, n’hi ha.
Els distints executius diuen que no és el moment. Precisament, amb l’aturada del turisme per la pandèmia, era el moment més idoni per planejar-ho i fer-ho, en comptes d’anar cap a un creixement encara superior al que se’ns havia fet insostenible. Tanmateix, si es torna a la pressió dels darrers anys, el decreixement s’imposarà. Valdria més decidir com ho volem fer que no que la realitat imposi el decreixement a la seva manera.