El to illenc de la Llei del frau es talla en sec en sortir del Senat
Que els dos senadors per designació autonòmica fossin els artífexs d’un canvi en una llei que podia encarrilar el negoci d’un col·lectiu no havia passat mai, però va posar en relleu que, si es fa la feina i s’obliden les divergències ideològiques, és possible. Inicialment, també es va demostrar que el Senat, com a cambra de segona lectura, a pics, també funcionava. Sí, aquest verb s’ha de conjugar en passat, perquè la realitat s’ha tornat a imposar. La votació en què els dos illencs es varen esforçar a les totes va quedar anul·lada aquest divendres. El Senat acaba matant el Senat. L’executora ha estat la presidenta mateixa i per interessos de partit.
Recordem que les perruqueres feia segles que reclamaven una rebaixa de l’IVA. Hi havia nombroses iniciatives que quedaven en paper banyat, però aquesta setmana ho varen tenir a tocar quan es va aprovar una esmena a un projecte de llei. Anava a missa, es convertia en llei.
Comprovar que venia de la mà de dos senadors tan allunyats com José Vicente Marí Bosó (PP) i Vicenç Vidal (MÉS) constatava que es feia per millorar les coses més enllà del partidisme. Que casualment fossin els dos senadors que surten en representació de la majoria del Parlament balear traspuava que no només aixequen el cap quan senten la paraula Balears; que tenen una visió d’Estat. Així que, qui ho havia de dir, la reducció de l’IVA de les perruqueries havia de tenir accent balear. La paradoxa de tot plegat és que la Llei del frau, on estava inclosa la mesura, ja tenia música illenca perquè el text inicial pretenia posar fi a la possibilitat de les herències en vida. Les negociacions –en aquest cas amb el socialista Cosme Bonet, també al Senat–, les salvaren quasi in extremis. En resum, més enllà de matisos, tres illencs aconseguiren treure pit en una llei al Senat. Al final, emperò, les tonades illenques s’emmudiren a cop de partidisme.
