Les togues brunes i el discret encant de la progressia
Per què fer servir pistoles quan ho pots fer amb togues? La pregunta se la feia Julen Bollaín, i així definia la voluntat colpista d'una dreta que és molt més que el Partit Popular.
La formació a Espanya del primer govern de coalició des de la II República va reforçar encara més la cohesió interna d'un bloc reaccionari i colpista ja molt cohesionat davant el desafiament de l'independentisme català. Formen part d'aquest bloc els partits de la dreta (PP i Vox) i altres forces menors com Ciutadans i Unió del Poble Navarrès, però la clau de la seva força no es troba tant en els partits com en els seus poderosos i motivats efectius a les forces armades, al Cos Nacional de Policia, a la Guàrdia Civil, al CNI i, sobretot, als braços mediàtics del poder econòmic i a la judicatura.
Que el terreny per al desafiament de l'ala dreta del Tribunal Constitucional (les togues brunes) al Parlament ja feia dies que es preparava als mitjans és una evidència. Serveixin de mostra alguns dels titulars d'El Mundo d'aquests dies: “El govern canvia la llei per consumar l'assalt al Tribunal Constitucional”, “Un atac frontal al TC i a l'estat de dret. Les reformes del Poder Judicial l'únic que semblen mostrar és la prepotència d'un govern capaç de saltar per sobre de la Carta Magna per obtenir el control majoritari del Tribunal Constitucional”, "Salvar el Tribunal Constitucional”. Fins ahir mateix, la progressia mediàtica s'entossudia a negar aquesta voluntat colpista de les togues brunes i, fa només una setmana, retreien a Irene Montero que denunciés el pes del masclisme a les altes esferes de la magistratura. Però ahir van començar a canviar les coses.
El País va començar a parlar sense complexos de dreta judicial, i Àngels Barceló, al seu editorial a la SER, tot i que no es va atrevir a fer servir la paraula cop, va dir que el Tribunal Constitucional irrompia al Parlament per evitar que la cambra complís la seva funció. La imatge d'una irrupció al Congrés de Diputats provoca una evocació evident: la de Tejero irrompent pistola en mà a l'hemicicle. Gairebé tots els analistes de la SER que seien al costat de Barceló van repetir el terme irrupció, excepte l'únic analista d'esquerres, Javier Aroca, que sí que va parlar de cop sense eufemismes ni evocacions.
Enric Juliana, a parer meu el periodista amb escó en tertúlies més dotat intel·lectualment del nostre país, ahir es va rectificar a si mateix. No es va atrevir a fer servir la paraula cop (Juliana és Juliana i seria capaç de saludar educadament els seus executors assegut al garrot), però va fer servir un sinònim. Parlo de "pronunciament" (així se'n deia dels cops al segle XIX a Espanya) dirigit a provocar la "insubordinació" (cito literalment) dels aparells de l'Estat. Recordem que Juliana va arribar fins i tot a crear una categoria pròpia de blanquejament per a Feijóo: la fantàstica escola Romay Beccaría del vell funcionari franquista que va arribar a ministre amb Aznar i que hauria format el líder del PP com un dirigent moderat, tranquil, reflexiu i amb sentit d'Estat. Conclusió: la progressia mediàtica, encara amb eufemismes, rectifica i reconeix que l'operació de les togues brunes és un cop.
Cal agrair que la progressia acabi rectificant però, un cop més, arriben tard, esperem que no gaire. És lògic que la dreta mediàtica defensi obertament el colpisme de la dreta judicial. El que resulta inacceptable és veure que a Televisió Espanyola es propaga el mateix argumentari de la dreta; a més, és simptomàtic del que està passant. Si avui estem en una situació en què els pròxims dies es pot operar el cop de les togues brunes del Constitucional contra el Parlament, és per haver lliurat Televisió Espanyola, el Tribunal Constitucional i el Consell General del Poder Judicial a la dreta. El problema no és tant l'actitud colpista de la dreta (això ho porten a l'ADN) com la covardia del PSOE i de la progressia mediàtica, incapaços de plantar cara i anomenar els colpistes pel seu nom. És inacceptable que ja portem tres anys de legislatura i s'hagi permès al Partit Popular seguir controlant il·legítimament poders clau que la ciutadania no els va donar a les urnes.
L'única manera d'evitar que els colpistes duguin a terme els seus objectius és assumir-los com el que són i actuar contra ells com correspon en democràcia. Amb tota la contundència que les circumstàncies requereixin.
