Toldrà, un dels grans músics catalans del segle XX (1995)

Del crític Sebastià Benet (Barcelona, 1926-2013) a 'Serra d’Or' (III-1995). Avui s’escau el 130è aniversari del naixement d’Eduard Toldrà (Vilanova i la Geltrú, 1895 - Barcelona, 1962), un exponent musical de l’estètica sòbria i ordenada del noucentisme. El tractadista Manuel Valls va dir que les composicions de Toldrà evocaven melòdicament una sensibilitat catalana culta, alhora popular i urbana, amable i ponderada, del seu temps.

[...] Malgrat que no li agradaria sentir-ho a Eduard Toldrà, que va ser un home senzill i sense ínfules de cap mena, crec que es pot dir sense gens d’exageració que és un dels músics catalans més importants del segle XX. [...] Tot i que mai va ser un nen prodigi, a dotze anys, després d’estudiar només dos cursos a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, ja va començar la vida professional tocant el violí en una orquestra per ajudar la precària economia familiar, i ja no va parar. A setze anys crea amb tres amics el Quintet Renaixement, que durant deu anys va obtenir èxits a Àustria, Alemanya i França –Ravel va dir de Toldrà: “Si el ritme encara no s’hagués inventat, l’hauria descobert aquest noi”–, i que el 1916 va interpretar per primera vegada a Barcelona la integral dels quartets de Beethoven. Però Toldrà volia explorar tots els àmbits de la música, i mentre segueix la carrera d’intèrpret, aviat comença a compondre quartets, cançons, sardanes i fins i tot una òpera, i a dirigir orquestres. El 1921 Pau Casals l’invita a dirigir la seva orquestra, i de 1924 a 1934 dirigeix l’Orquestra d’Estudis Simfònics formada per amateurs. Durant la guerra civil no es mou de Barcelona; els únics testimoniatges que en tinc són dos programes de concerts. El 14 d’abril de 1937 el Comissariat de Propaganda de la Generalitat organitza un concert al Liceu, en “commemoració del VI aniversari de la proclamació de la República, a honor i profit de l’heroic poble de Madrid”, en el qual Eduard Toldrà dirigeix un “conjunt simfònic de 93 professors d’orquestra, cedits per la Secció de Música del SUEP (CNT)”. [...] Toldrà ha estat un violinista que hauria pogut fer una gran carrera internacional si no hagués tingut una ambició musical més ampla. Com a compositor no va pas pretendre ser un innovador, i si les seves obres formalment no anaven més enllà de Cèsar Frank o de Ravel, tenien un estil propi, que molts han qualificat de mediterrani, ple de llum i de senzillesa, reflex de la seva personalitat. En un programa de la Banda Municipal de l’any 1937 un autor anònim deia amb encert que “les seves obres tenen com a caràcter general una gran naturalitat i facilitat melòdiques, distinció i sobrietat en la seva estructura, apareixen elegants sense afectació. És modern sense exageració i la seva tècnica és completa i acabada”. [...] El quartet Vistes al mar (1920) és una mostra insuperable del Toldrà cambrista. El Canticel (1923), sobre una poesia de Carner; el cicle L’ombra del lledoner (1924), sobre poemes de Tomàs Garcés; el Romanç de Santa Llúcia (1924), amb lletra de Josep Maria de Sagarra, són una mostra del seu estil directe genuïnament català. Toldrà va escriure també més de trenta sardanes, entre les quals destaquen Sol ixent i El bac de les ginesteres. [...] Però segurament la seva obra més ambiciosa és l’òpera còmica El giravolt de maig (1928), sobre text de Josep Carner, que ell mateix qualificava com la cançó més llarga que havia escrit. [...]