La tomba de Machado

Al centre de la controvèrsia, el gran poeta en castellà. Amic i company de diversos autors catalans i coneixedor de la nostra cultura. La bandera republicana, la tricolor, representa l'exili antifeixista en general, el català inclòs per si algun ignorant vol tergiversar la història. Hi hagué uns instants de la història d'Europa que l'antifeixisme no tenia banderes, ni religions, era tot un mateix esperit de lluita. Machado parteix a l'exili com moltes persones de les nostres famílies, tants i tants catalans i espanyols escapant del mateix. Amb tots els errors i desencerts que tan bé retratà Joan Sales a 'Incerta glòria' (Villaronga també ha fet una gran feina, i no era fàcil). Anys enrere al cementiri, un conegut indepe de Ciutat. mentre escoltàvem el parlament d'un familiar d'Emili Darder. es queixava que amollàs algun barbarisme i es queixava també de la bandera. Així anaven i així anam. Abans érem una vintena de persones i avui tot un èxit de gernació i també, en algun moment, tot un circ polític, què hi farem!

La tomba de Machado al centre, vèrtex de totes les ignoràncies fingides o no, el record de Josep Pla que no era sospitós d'inventar-se aquestes coses i manco d'estar a gust elogiant els socialistes, conta en un capítol de les seves obres completes amb un repàs de les últimes hores de l'autor andalús. Tots els detalls: com surt del Principat i com l'acompanyen i l'atenen al Rosselló. La seva mort i la de la seva mare dos dies més tard, enterrada al mateix lloc. Pla és coneixedor i propagador d'una idea intrínseca al caràcter empordanès en la seva essència: federalisme. Pla fa elogi del gran poeta, però també fa un gran retret de l'oblit del difunt per part de totes les autoritats, sobretot les espanyoles. Josep Pla fa una repassada dels governants de Madrid i fa un gran elogi d'aquells que tenen cura d'aquest llegat, sobretot de la tomba (i del record de la desfeta d'aquesta part de la família Machado), amb arguments i tot recordant de passada que del Golf de Lleó fins a Blanes existeix un país dins un país, i la seva gent que ajuda a constituir aquesta sòlida euroregió catalana, econòmica i cultural, que prest traspassarà el mil·lenni. L'autor del 'Quadern Gris' es desfà en elogis i admiració cap als socialistes empordanesos, de caire federal, que tenien cura en el moment que Pla ho descriu i que han tingut cura molts d'anys de la tomba d'Antonio Machado que estigués sempre neta, endreçada i ornada amb flors tots els dies de l'any i contra l'oblit estatal.

Socialistes catalans del Rosselló o de l'Empordà han fet aquesta tasca per torns, quasi un segle tenint cura d'aquest vergonyós racó d'història comuna. Quanta ignorància d'aquells que basen la seva política en l'insult i la desqualificació. Facin un petit esforç d'intentar conèixer el País.