Toni Cantó no pot venir

Ha tornat a córrer una entrevista de fa dos anys de Toni Cantó, ara cap de l’oficina "del Español" a Madrid, al diari El Español en què deia que no pot treballar a Catalunya perquè fa teatre en espanyol. Aquests dies nombrosos actors sense cor ni entranyes, com Ana Morgade, Pepón Nieto, Tristán Ulloa o Dani Rovira, així com el grup Ska-P (me’n deixo molts) han gosat contradir-lo. Es veu que ells sí.

Potser sí que en aquesta frase que Toni Cantó deia, “No puc treballar a Catalunya perquè faig teatre en espanyol”, hi sobren, justament, aquestes dues últimes paraules, que formen un sintagma preposicional: “en espanyol”. Potser sí que, arribat el cas, Toni Cantó també es trobaria que no pot treballar a la Royal Shakespeare i al Cirque du Soleil per les mateixes raons, que, en fi, no tindrien gaire a veure amb l’idioma que fa servir quan treballa. Cert és que no li hem vist gaire el pèl als escenaris, excepte per aplaudir els mítings de l’Albert Rivera (quan tots dos eren a Ciutadans), però no només de Catalunya. A Mèrida tampoc hi ha anat a fer cap monòleg.

A Catalunya, però, és cert que li costarà tornar-hi a treballar. I és perquè l’admirem massa. Toni Cantó va ser el personatge de Lola a Todo sobre mi madre, de Pedro Almodóvar. Cap català podrà oblidar mai, mai, la seva aparició al cementiri de Montjuïc. “Manuela, cuanto me alegra verte. Lástima que sea aquí”, diu l’artista, mentre la música nostàlgica ens envolta. I resulta tan còmic, que si hagués ensopegat amb una pell de plàtan per les escales no ho hauria resultat més.

Cap espectador català pot oblidar aquesta escena. Dir “Toni Cantó” és recordar aquesta frase, que Toni Cantó converteix en divertidíssima involuntàriament. Com vol tornar a treballar a Catalunya? Això seria permetre’ns oblidar aquest moment interpretatiu.

Empar Moliner és escriptora