Toni Catany, un llegat europeu

A partir d'aquest diumenge 19 de març, que fa jornada de portes obertes, el Centre Internacional de Fotografia Toni Catany està obert al públic. El dia abans, dissabte 18, s'haurà celebrat l'acte institucional d'obertura, amb la inauguració de les dues primeres exposicions, Transferències, amb obra (lògicament) del mateix Catany, i Confluències, un diàleg entre la fotografia de Catany i la de Michael Kenna, el fotògraf britànic establert als EUA que és un altre referent internacional de la fotografia artística.

La notícia de l'existència d'aquest centre és d'una importància que no és exagerat qualificar de transcendent. El nom i l'obra de Toni Catany se situen entre el més rellevant de l'art europeu de les darreres dècades del segle XX, i la seva projecció i el seu prestigi reverteixen ara en favor de Mallorca, les Balears i, per descomptat, del seu poble natal, Llucmajor, on el fotògraf va voler que quedàs el seu llegat (que ara podria estar custodiat a França, país que el va distingir com a Cavaller de les Arts i les Lletres). És necessari remarcar aquesta voluntat de Catany, perquè les institucions illenques no sempre han sabut donar-hi la resposta adequada i això ha fet que l'obertura del centre s'hagi demorat fins a quinze anys, d'ençà que el projecte fou fet públic l'any 2008, encara en vida de l'artista. I és necessari també aplaudir la tasca que durant aquests anys ha dut a terme la Fundació Toni Catany, amb el poeta Miquel Bezares i l'artista plàstic i museòleg Antoni Garau al capdavant. Ha estat el seu compromís, especialment d'ençà de la mort de Catany l'any 2014 –un moment especialment delicat en què el més fàcil hauria estat que el projecte quedàs aparcat–, el que ha fet possible que ara puguem celebrar l'arribada a bon port d'un centre que per una vegada sí que ens situa en un lloc interessant a escala internacional.

Com ja va explicar aquest diari amb l'article de Clàudia Darder, el Centre Internacional de Fotografia Toni Catany conservarà l'arxiu i la col·lecció Toni Catany, que consta de 180.000 negatius de l'artista, 15.000 còpies i 3.000 fotografies antigues, a més d'una extensa col·lecció de fotògrafs internacionals que van ser coetanis –i, en molts casos, amics– de Catany i el fons fotogràfic de Tomàs Montserrat, la casa natal del qual ara forma part de l'edifici del centre, juntament amb la de Catany, ja que eren veïnes. L'espai ha estat dissenyat per un arquitecte també de renom, Josep Lluís Mateo, admirador de Catany, que ha aprofitat a fons totes les potencialitats que li oferien les dues cases per construir un únic espai que dona resposta a les múltiples necessitats i activitats d'un centre que es pot comparar sense cap reserva amb els seus equivalents internacionals. Mirar des del Migjorn de Mallorca cap al món, com Ramon Llull en el seu moment, va ser el que va fer Catany amb la seva obra, i ara ho farà un centre pensat i preparat per fer-ho. La seva obertura és un fet que ens dignifica com a societat, com a comunitat, com a país. D'ara endavant, la mateixa força i capacitat d'atracció, la seva forta raó de ser, desmentiran qualsevol mirada miop o bel·ligerant. I les tranferències, que a més del títol d'una exposició són el concepte amb el qual el director Antoni Garau es proposa explotar la fèrtil capacitat de l'obra de Catany de relacionar-se amb la història de la fotografia i amb altres llenguatges artístics, faran d'aquest centre un potent focus de captació i irradiació de talent, de dins cap a fora i de fora cap a dins. Estam tots d'enhorabona, fins i tot aquells que estaven en contra que es fes.