El Me Too, finalment, ha atrapat Trump
Amb la condemna a Donald Trump a una multa de 5 milions de dòlars per abús sexual i difamació a la columnista E. Jean Carroll, el moviment Me Too tanca el cercle.
L'elecció de Donald Trump com a president dels Estats Units, el 2016, malgrat haver aparegut presumint d'una agressió sexual al vídeo del programa Access Hollywood i acumular més d’una dotzena de denúncies d'agressió sexual, va provocar un tsunami de fúria femenina. Aquesta fúria va impulsar la Marxa de les Dones, que va inspirar innombrables dones, algunes de les quals apolítiques de les zones residencials de les ciutats, a fer un gir en les seves vides i dedicar-se a l'activisme o fins i tot a presentar-se a eleccions. I aquesta fúria, aquella intolerable sensació de repugnància, va ser l'espurna que va desencadenar el moviment Me Too, ja que les dones, que no podien fer res amb l'agressor que dirigia el país, van decidir centrar-se en les dones de les seves pròpies institucions, incloent-hi la indústria de l'entreteniment. Fa temps que estic convençuda que Trump va ser el motiu pel qual les revelacions sobre Harvey Weinstein van portar al paroxisme tot el país.
El moviment Me Too és la raó per la qual E. Jean Carroll va escriure les memòries en què va revelar que Trump la va violar a Nova York, en un emprovador dels grans magatzems de luxe Bergdorf Goodman, a mitjans dels anys noranta. "A mesura que les històries malaltisses i repugnants del Me Too sorgien per tot el país, jo, com moltes dones, no vaig poder evitar recordar certs homes de la meva pròpia vida", va escriure. El moviment és el motiu pel qual l'any 2022 Nova York va aprovar la llei de supervivents adults, que va obrir una finestra durant la qual els supervivents d'agressions sexuals podien demandar els seus atacants fins i tot si els delictes havien prescrit.
La demanda de Carroll va ser una de les primeres que es van presentar sota aquesta llei. I gràcies a la seva perseverança haurà aconseguit que, per primera vegada, Trump hagi d’assumir responsabilitats legals per la seva manera de tractar les dones. Gràcies al moviment Me Too, l'home que ho va iniciar tot tindrà el que es mereix.
La demanda de Carroll és una prova de com ha canviat la cultura el Me Too. Els advocats de Carroll van demanar a un jurat format per sis homes i tres dones que entenguessin per què algú que havia patit abús sexual podria mantenir-ho en silenci durant dècades, per què potser no recordava la data de l'agressió i per què el seu trauma podria no manifestar-se d’una manera previsible i òbvia.
L'advocat de Trump Joseph Tacopina, en canvi, va jutjar el cas com si el Me Too no hagués existit. Va qüestionar insistentment a Carroll per què no havia cridat, per què no havia trucat a la policia, per què no havia anat a l'hospital. Li va preguntar a Jessica Leeds, que va testificar que Trump l'havia grapejat en un avió, si recordava "haver-li dit a l'home que s'aturés o haver dit no o alguna cosa així".
Vaig anar uns quants dies a la sala del tribunal i, sincerament, em preocupava que aquesta estratègia pogués funcionar amb un parell de jurats. Un d'ells, un guàrdia de seguretat de 31 anys, havia dit que s’havia informat principalment amb podcasts com el que va organitzar el periodista d'extrema dreta Tim Pool, a qui Trump va convidar a la Casa Blanca el 2019. Però és evident que els jurats no es van deixar persuadir per la defensa de l'equip de Trump, ja que només van trigar unes hores a decidir en contra seva.
Sí, és estrany que el jurat consideri Trump responsable d'abús sexual però no de violació, que és el delicte del qual l'acusa Carroll, i els defensors de Trump poden aferrar-se a aquest detall per mirar d’exonerar-lo. Però el que compta és que, per primera vegada, un tribunal ha confirmat el que sempre han sabut les dones que van reaccionar amb horror a l'elecció de Trump: no és només un misogin, és un depredador.
No soc tan ingènua per pensar que ara els republicans s'allunyaran de Trump. "Preferiria tenir un president que no fos considerat responsable d’agressió", va dir el senador republicà Kevin Cramer, però això "no l’inhabilita". No obstant això, si la decisió del jurat hagués sigut la contrària, hauria estat una gran ajuda per a Trump i hauria contribuït a la seva reputació d'impunitat. En canvi, és un recordatori que aviat li arribarà una escomesa legal en contra que no es pot obviar amb mentides, fanfarroneries i pensament màgic. Amb l'elecció de Trump semblava que les acusacions de totes aquelles dones no comptessin per a res. Carroll ha fet que importin. Només espero que els altres antagonistes de Trump siguin igual de valents.
