Torna el Correllengua

La Nit de la Cultura que anualment organitza l’Obra Cultural Balear és una data assenyalada per tot aquell qui estima un dels tres pilars de l’entitat: llengua, cultura i país.  No només perquè en ella s'hi reconeix la tasca de persones i entitats compromeses, sinó perquè serveix per fer un balanç de com han anat les coses i avançar les línies estratègiques de l’entitat en el futur immediat. Enguany no ha estat una excepció i, després d'anys marcats i tancats a casa per la pandèmia, el president de l'entitat, Josep de Luis, anuncià el retorn del Correllengua. Una molt bona notícia que no passà desapercebuda per a un públic entregat a qui per fi se li donava un missatge esperançador. 

No debades, les darreres notícies relacionades amb la llengua no són positives, per no dir paraules gruixudes o malsonants. La sentència del Tribunal Suprem i les constants declaracions obertament hostils i desbaratades que relacionen l'ensenyament del català amb motxilles d’infants carregades de pedres han revifat les bubotes d’uns temps que alguns donaven per superats. És cert que els atacs mai han desaparegut, però molts pensàrem erròniament que, desaparegut Bauzá de l’escena política balear, ens podríem relaxar una mica. Malauradament no ha estat així i l’existència d’un teixit social viu en favor de la nostra llengua i la cultura torna a ser més necessari que mai.  

Hi ha sobre la taula reptes cabdals per al futur de la llengua. Des de la promoció d’actituds lingüístiques positives que posin en valor la llengua com a patrimoni de tots els ciutadans a la transmissió intergeneracional. Des de la necessitat d'un major autogovern que ens permeti encarar els reptes de futur a millorar el finançament perquè això sigui realment viable. Velles consignes que darrerament havíem relegat a una esfera política però que, tanmateix, hem vist que, sense la participació de la ciutadania, tenen un recorregut limitat.  

Precisament per això el Correllengua és tan important. La seva organització implica reactivar les delegacions locals, afavoreix el relleu generacional a través dels joves per la llengua i implica la creació de sinergies de col·laboració amb tot tipus d’associacions, col·lectius i entitats. Una transversalitat que ens fa partícips i corresponsables del futur de la llengua que, en definitiva, és de tots. Fins ara no havia estat possible per la pandèmia i perquè el procés ho eclipsava tot, però ha arribat l’hora de tornar a reprendre la iniciativa i sortir al carrer. 

Perquè sigui possible, l’OCB té el repte al davant de recuperar el seu rol institucional des de la transversalitat i independència. S'han d'obrir les portes de pinte en ample a tothom que vulgui sumar independentment de la seva filiació política o associativa. Comunicar uns missatges clars a través d’activitats que reforcin el valor de la cultura com a pilar irrenunciable de la nostra identitat i cohesió social. I, per fer-ho, cal ser crítics però alhora transmetre optimisme cap al futur de la llengua. 

En un any i escaig hi haurà eleccions i governi qui governi ha de tenir clar que la llengua no es toca si no és per estimar-la i promoure-la. El Correllengua és el fil conductor idoni perquè aquest missatge quedi clar i arribi amb força a tots els futurs governants, independentment del seu color polític. 

Joan Miralles és sociòleg