Doctor en Filologia CatalanaL’edició crítica del quart volum –cinquè en aparèixer– de les Obres Completes de Miquel Costa i Llobera ha anat a cura de Maria Antònia Perelló, que es cuida també d’elaborar un extens estudi introductori que potser convindria en un futur (re)editar a banda.
Tradicions i fantasies (1903) és un títol plural i dual amb poemes que empelten amb el nostre passat medieval referits al cavall del rei En Jaume, Ramon Llull o la fugida de quatres dels darrers musulmans de l’illa i d’altres d’imaginaris que es concatenen amb les Poesies fantàstiques de Tomàs Aguiló, els Focs follets de Marian Aguiló, les fantasies de Pau Piferrer o les Leyendas de Bécquer. Al mateix temps, s’aprecia també en algunes d’aquestes balades (poemes llegendaris), com ara el cèlebre de Na Ruixa-Mantells, certa narrativitat que culminarà un poema èpic final com La deixa del geni grec.
Costa forma una miscel·lània amb composicions inèdites o que havien aparegut escampades per calendaris i revistes com ara La Roqueta, Joventut o La Il·lustració Catalana amb un parell que ja figuraven dins Poesies (1885). La inaugural, L’arpa, és un d’aquests poemes jocfloralescos procedents del seu primer llibre que vindria a establir una mena de declaració de principis programàtica de la Renaixença i emblemàtica del nostre esplendorós passat medieval: "I allà la Reina, deturant sa filla, / signà la mar de l’orient llunyana". Sobretot les primeres composicions resulten tòpicament romàntiques, marcades per la petja d’un Verdaguer que, en el moment que s’escandien molts d’aquests versos havia estat llorejat com el gran poeta de Catalunya arran de cants èpics com Canigó (1885), sobre els orígens llegendaris de Catalunya i la victòria del cristianisme sobre el paganisme de les fades. Si bé en detectam d’altres, com ara Cisnes, de parnassians i simbolistes, que aquí quallaren en un Modernisme en què, per dates, encabim Tradicions i fantasies. Hi pul·lulen joves pagesetes enamorades deleroses de viure, que sovint moren pobres, escadusserament esdevenen comtesses i de vegades embogeixen d’amor o solitud; el protagonisme femení en qualsevol cas s’alça contundent als delicats versos costailloberians. I avui del que més escau congratular-se és que continuï endavant el projecte de la Fundació Rotger Villalonga de treure a la llum l’edició crítica de la producció literària de mossèn Costa.
Tradicions i fantasies
Miquel Costa i Llobera
Lleonard Muntaner Editor
368 pàg.
22 €