Tornar a apostar per la fabricació
Repassar les dades de la indústria illenca i comparar-les amb el conjunt de l’economia balear és un exercici que no fa més que confirmar el que ja sabem: l’hegemonia absoluta del sector turístic, que els darrers anys no ha fet més que créixer. I aquest és un fet que, no per obvi, s’ha de deixar de banda. Durant la pandèmia, com també recull el reportatge que planteja aquest setmanari, el turisme va caure tan bruscament que els poders públics hagueren d’habilitar a correcuita tot tipus d’ajudes i subsidis per evitar que empreses i treballadors quedassin completament desprotegits i sense capacitat de reacció. Mentrestant, l’agricultura rebia homenatges i les xarxes socials s’omplien de missatges de reconeixement per la seva capacitat de subministrar aliments quan tot s’atura. I la indústria, la poca que hi ha, va poder continuar treballant i proveint la població dels béns que fabrica. Va ser llavors quan molts experts, càrrecs públics i analistes insistiren en la necessitat de reconduir el model econòmic balear, més dependent que mai del turisme i, per tant, més vulnerable davant qualsevol daltabaix internacional.
Aquells propòsits no s’han materialitzat en canvis perquè, cal ser realistes, no resulta gens senzill. De fet, va ser acabar la pandèmia i els mateixos governants que parlaven de viratge s’apuntaven amb els braços oberts a les primeres arribades de creuers al port de Palma. Les dinàmiques econòmiques són tan fortes i tenen tanta inèrcia que no basta amb un desig o un anunci per modificar-les. Calen polítiques públiques molt compromeses i constants, i també que el sector privat torni a apostar per la fabricació.
En un context com l’illenc, amb enormes costos d’insularitat, el repte de la indústria és encara més complex. No debades, quan es va començar a descobrir la suposada meravella de la deslocalització, a les Balears i a bona part de la Mediterrània espanyola les fàbriques tancaren, mentre el capital ja feia temps que derivava cap al turisme i els serveis associats. Ara, dècades després, alguns experts s’atreveixen a destacar que la rendibilitat turística no es caracteritza per un repartiment gaire equitatiu, per la qual cosa la renda per càpita dels illencs baixa. Diversificar l’economia és un repte polític de primera magnitud.
Els industrials que resisteixen i que encapçalen aquest setmanari són exemple d’innovació, qualitat i visió internacional. Itots coincideixen que el Govern els ajuda més que abans, però que encara cal una aposta molt més decidida per a un sector imprescindible per aconseguir una economia més sòlida, que és la que necessiten les Balears.
