Tornar a començar
El començament de curs s'acosta. D'aquí a pocs dies els mestres i professors tornaran a les escoles i als instituts per a preparar la rebuda dels alumnes a mitjan setembre. Per als mestres, els professors i els alumnes, el final de l'estiu i el retorn a les aules és l'autèntic canvi d'any. El punt d'inflexió d'un cicle de dotze mesos que acaba resultant més important que el Cap d'Any.
Centenars de docents hauran de fer els preparatius per canviar d'illa. La realitat administrativa que representa la comunitat autònoma de les Illes Balears provoca que els funcionaris de l'ensenyament, molts d'ells interins, siguin el gruix dels desplaçats any rere any per cobrir les places que es necessiten en l'àmbit de l'educació.
Als maldecaps per preparar maletes i cotxe per passar tot un curs lluny de casa, s'hi afegeixen altres preocupacions, com trobar un lloc per viure –en alguns llocs de les nostres illes, una tasca gairebé impossible– i adaptar-se al nou centre en un indret totalment nou per a molts.
Per població, els docents mallorquins són la majoria dels desplaçats cap a la resta de l'Arxipèlag, tot i que no són infreqüents els casos de menorquins fent classe a Eivissa o viceversa.
Tot plegat suposa, a la vegada, un reforç de la cohesió interinsular i una experiència vital per a centenars de docents, la carrera dels quals queda marcada pel fet d'haver exercit en una illa diferent de la seva.
La relació històricament més estreta entre Mallorca i Menorca comporta que el trasllat de docents mallorquins cap a la balear del nord no sigui un contrast tan important com sí que ocorre en el cas dels mestres i professors de Mallorca destinats a Eivissa o a Formentera.
Les circumstàncies d'Eivissa són especialment peculiars. Després de la difícil recerca d'un habitatge sense un lloguer excessivament elevat, els docents mallorquins a Eivissa a poc a poc posen imatges a topònims que gairebé només havien sentit a les notícies d'IB3.
Progressivament, i moltes vegades formant autèntiques comunitats de docents mallorquins a la pitiüsa major, descobreixen la realitat calidoscòpica de l'illa. Desenes i desenes de persones que, tal vegada, no s'haurien conegut si no haguessin coincidit en el primer vol de divendres capvespre cap a Son Sant Joan o en el darrer de diumenge cap al Codolar.
Desenes i desenes de persones que amb la seva estada en una altra illa aprenen a entendre i a apreciar l'Eivissa de Dalt Vila i la de Corona, l'Eivissa de sa Colomina i de la Sant Agustí, l'Eivissa de Balàfia i la de Cas Serres, l'Eivissa de Pachá i la de Can Ventosa, l'Eivissa del Cantonet i la del Vermell, l'Eivissa de la Flower Power de Sant Antoni i la de la Nit de Sant Joan o l'Eivissa de David Guetta i la de Ressonadors.
Quan s'omplen massa pàgines discutint sobre si balearisme o si insularisme, n'hi ha prou de recordar que el curs 2018/2019 alguna mestra procedent del Pla de Mallorca serà destinada a alguna escola de la perifèria de Vila i ensenyarà a llegir i escriure a infants nascuts al Marroc, al Paraguai o a Romania que han parat per Eivissa seguint uns pares que cerquen sortir endavant en la vida.
Aquesta realitat administrativa, funcionarial i educativa acaba imposant-se. Els mestres i professors que canvien d'illa per exercir la seva especialitat, més enllà de les seves funcions pedagògiques, aporten un plus com a referents de model lingüístic i de valoració del context més proper que, tot i no ser el seu, assumeixen com a propi per poder-lo transmetre a les noves generacions de formenterers, eivissencs, menorquins i mallorquins.
El proper cap de setmana, en el moment que centenars de mestres i professors hagin de traslladar-se amb vaixell o amb avió a la seva nova destinació, s'esdevindrà el fet silenciós i imperceptible que uns servidors públics, malgrat la distància marcada per la mar, començaran una altra vegada la seva tasca de docents en una illa diferent de la seva. Una experiència que s'allargarà per a aquells que hi arrelin i que marcarà aquells altres que, en un moment o l'altre, decideixin o puguin treballar en l'ensenyament a prop de casa seva.
