La pancarta reial

Ha aparegut una pancarta al costat del Ministerio de Igualdad, sigui el que sigui aquest ministeri, que, es veu, “reivindica la figura del rei emèrit”. Per què al costat del Ministerio de Igualdad? Per què no al costat de la seu, si en tenen, dels de les forces armades, de la Capitania General, de Disneyland, del ministeri d’Hisenda (que seria un detallàs) o de Palau, o del Museu de Cera o del Museu del Pernil? Doncs perquè el Ministerio de Igualdad pretén, sembla ser, la igualtat, de la mateixa manera que el Ministerio de Cultura pretén la Cultura. I naturalment la monarquia no pretén la igualtat, pretén i propugna tot el contrari, perquè en això es basa: en la desigualtat. Si pretengués la igualtat pretendria la república.

La monarquia és d’una altra sang que nosaltres, els súbdits. Els reis la tenen blava i és per això que, per preservar-la, es casen entre ells i per conveniència (però ho compensen tenint amants). Felip VI no, ell es va casar per amor, figura, contravenint una de les poques obligacions del càrrec. És com si jo em faig aviadora i em queixo que em fan volar. Si resulta que et vols casar amb una que t’agrada el que hauries de fer és abdicar, com d’altres. La gràcia de la monarquia és que és obsoleta i desigual. Com l’Església. Hi ha qui dona la mà perquè l'hi besin i hi ha qui la besa.

Amb el que és més desigual, però, és amb les dones. Més que amb els gossos de caça o amb els bufons o els cavalls. I és per això que els partidaris de la monarquia —que no se sap per què en són— posen una pancarta al costat del Ministerio de Igualdad. És una pancarta que ve a dir: “Igualtat, majestat, és el que vos teniu aquí penjat”.