Torpede al turisme
La gracieta de reactivar el turisme de gatera, en el que semblava la recta final de la pandèmia, ens sortirà cara, per moltes rialles que ens facin els enginyosos memes que aquesta setmana han inundat la xarxa. A la llarga, el viatget d’estudis en qüestió, compost per concert, botellada i, finalment, hotel a compte dels contribuents, ens costarà més que les indemnitzacions d’haver-ho prohibit. S’han disparat contagis i hem passat, en temps rècord, de ser la comunitat amb la incidència més baixa de covid a ser susceptibles d’entrar en breu en el semàfor taronja dels mercats emissors. Tot plegat, un autèntic torpede a la línia de flotació del turisme, que semblava fins fa poques setmanes que per fi tendria una temporada mitjanament decent.
Enmig del guirigall, resulta preocupant la manca de debat sobre com afrontam aquesta nova crisi. Alguna cosa hi té a veure que els motius del contagi passen per seguir les darreres consignes del Partit Popular i Vox, tan aficionats com són a resoldre tots els problemes del país anant de canyes. De cañas por España, de cañas por la libertad, de cañas porque me da la gana... Deu ser que, de tant pimplar, tenen el cap espès i no els dona per a més, perquè escarrufa veure com alguns, fins i tot ara, troben que seguir el model Ayuso ens pot treure del forat.
Per als qui troben que les morts de Madrid són assumibles i que la butxaca va per davant de tot, convindria que entenguessin que les Illes Balears no són Madrid. La nostra economia depèn del turisme internacional, que, a diferència del madrileny, tenen governs que prioritzen la salut. I evidentment que no és just que fins ara comerç i restauració s’hagin hagut d’endur en solitud la galtada de les restriccions. Però precisament per això i, perquè a diferència d’altres, han fet els deures i actuat amb una responsabilitat lloable sense més ajut que els seus estalvis (de l’inestimable ajut de Madrid, en parlam un altre dia), és vergonyós que ho puguin tornar a perdre tot pel mal cap d’alguns.
Encara no sabem les conseqüències de tot plegat, però sorprèn que, per voler salvar una part del mercat turístic, precisament aquell que ens aporta manco valor, s’hagi posat en risc la resta de l’economia i, sobretot, la salut d’uns ciutadans que durant un any han estat semiconfinats. Ha estat un curs horrorós en què els nostres alumnes han hagut d’estudiar amb una semipresencialitat precària, no hem pogut anar a un restaurant, gaudir d’un concert o fer una simple torrada amb els amics. I això els que tenim la sort de tenir feina assegurada, perquè són milers els que, a més, del confinament pandèmic, s’han hagut de menjar un autoconfinament econòmic.
Totes aquestes restriccions tenien una raó de ser: salvar vides i arribar a l’estiu amb uns indicadors positius que ens permetessin rescabalar part de les enormes pèrdues. Per això, les declaracions dels infants confinats són tan ofensives. Com es pot demanar als ciutadans adults que renunciïn a la seva llibertat perquè, tot seguit, uns adolescents malcriats facin el que els rota? Quins valors estam inculcant als joves que enmig d’una pandèmia prioritzen la seva llibertat individual per damunt de la de tota una comunitat?
És ben lícit que ens enfadem amb ells, però tampoc seria just que els arbres no ens deixin veure el bosc. Si s’han engatat massivament passant-se per l’arc del triomf la normativa és perquè les autoritats encarregades d’evitar-ho no han estat a l’altura i, sobretot, perquè algú ha permès que s’arribi a aquesta situació. A l’hora d’escriure l’article no s’ha sentit una autocrítica del nostre govern que ens faci pensar que aquesta serà la darrera bacanal de l’estiu. Molt preocupant, tenint en compte que el vaixell no aguantarà un segon torpede. De fet, la nau ja fa aigua i no sabem si aguantarem aquest.
Joan Miralles és sociòleg
