Tota casta d’odis

2 min

Aquest diari publicava fa un parell de dies un reportatge de Sílvia Marimon, El poble on els veïns van assassinar 1.800 jueus i on l’odi perviu. Ens conta una història on l’abjecció humana no dona treva. Al poble polonès de Jedwabne (aleshores, 2.670 habitants), el 10 de juliol de 1941 més de 1.800 jueus foren assassinats pels seus paisans. Els judicis que posteriorment han simulat establir la veritat sobre aquell afer són proves de com la Història, en mans de criminals, no renuncia a les seves mentides exculpatòries. Els descendents d’aquells assassins protagonitzen aquesta gran mentida: com que no s’han pogut fer desaparèixer els fets, se n’ha responsabilitzat els alemanys, furiosos experts en les tècniques dels assassinats massius. Ara mateix, visitar el poble pot ser perillós per als externs: continua l’odi als jueus però no volen ser assenyalats com a descendents d’uns assassins que reivindiquen amb coratge.

Com s’explica que uns veïns s’acarnissessin contra aquells amb els quals havien conviscut, que un metge matàs uns nins que abans havia curat o que un mestre de solfa fes el mateix amb els seus alumnes? No basta la cobdícia amb què s’apropiaren dels béns de les víctimes per explicar tot l’odi que havia nascut en aquella contrada. No hi troba explicació, tampoc, David Serrano Blanquer, estudiós dels camps de concentració nazis i franquistes, i autor de Jedwabne. Una història universal, editat per Base.

S’han fet moltes aproximacions a l’odi com a eina per obrir-se pas en aquesta vida, però, si s’exclouen alguns elements de tipus material que el constitueixen, aquestes aproximacions solen quedar a mig camí de la veritat sencera i brutal. És una onada que avança i avança cap a la costa, que pot allisar-se pel camí o esdevenir tsunami catastròfic. L’onada arrossega molts de fets estrafolaris, moguts per forces de perill escàs. Aquí i ara, sembla que no hauria de provocar més que un somriure fins i tot benigne la proposta electoral d’un militant de Vox, Pedro Bestard, que promet tancar Ca n’Alcover, seu de l’Obra Cultural Balear –per obstaculitzar la vida dels catalanistes. Algú sap què li han fet, els catalanistes, a Pedro Bestard? Un cop tancat ca n’Alcover, hi ha algun objectiu més a llarg termini? No ho sabem, probablement no ho sabrem mai. Però se’ns fa impossible imaginar Pedro Bestard causant altra casta de mals als seus paisans, però no testimoniant la persistència d’una ferida espanyola que no du camí de curar-se. 

Escriptor
stats