Totes, tots, totis, tothom
Llegeixo a l'entrevista imperdible de Jordi Nopca a Maria Carme Junyent unes paraules que l’admirada lingüista escriu al pròleg del llibre que ha impulsat, Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou: “Els que manen s’han apoderat de la voluntat de les dones; i ara ens la imposen”. Es referia al fet de no usar el genèric masculí i, en el seu lloc, desdoblar. També es referia al “totis”, que alguns polítics i activistes proven d’usar, i que designaria les persones no binàries. Puc dir que fent xerrades sobre llibres en instituts, he conegut alguna alumna no binària que a l’hora de redactar fa servir el masculí per referir-se a si mateixa. El que feia l’Ana Torroja quan cantava amb Mecano. Tot em sembla millor que “Hola a totes, a tots i a totis”. Però aquest genèric masculí de les alumnes no binàries topa, potser, amb el genèric femení que, justament, fan servir alguns activistes o polítics (permeteu-me el genèric masculí).
Sobre el genèric, penso, com la Carme, que el tots i totes el que fa és discriminar-nos. I sobre fer servir el femení, com fan aquests activistes, com ara el Sindicat de Llogateres, penso que no funciona sempre. No funciona quan la frase no és de lloança sinó de retret o informativa. Podem dir: “No permetrem que les ciutadanes siguin desnonades” i en determinat context s’entendrà que es refereixen a un genèric. Però no podem dir “No permetrem que les ciutadanes siguin desnonades per les banqueres”, perquè "les banqueres", aquí, és negatiu. De la mateixa manera, no podem parlar de “les parricides” perquè absolutament ningú entendrà que és un genèric. Dir “els parricides i les parricides” suggereix que volem remarcar, perquè no s’oblidi, que de parricides també n’hi ha de femenines. I fer el genèric femení o desdoblar només quan parlem en termes elogiosos o reivindicatius, però no negatius, a mi no em representa, perquè em sembla que és tractar-me com una criatura. Sobretot, el que em preocupa, del tots i totes i totis, és el meu ofici. L’escriptura. En un llibre de ficció em sembla inviable.
