Tots els presidents parlen de Catalunya

Passen els anys, la cultura política espanyola es manté. Es reuneix el president del govern espanyol amb els presidents de les disset autonomies i de què parlen? Correcte: el tema és Catalunya, o sigui, els diners dels catalans que financen una part imprescindible per mantenir l'estat del benestar a Espanya.

Com és costum, no esmenten la paraula diners sinó el concepte solidaritat, amb el benentès que som nosaltres els que hem d'exercir-la obligatòriament, encara que sigui a costa de la solidaritat amb els catalans que tenen menys i del manteniment d’una sanitat i una educació d’acord amb les necessitats de la Catalunya dels vuit milions. Mentrestant, presidents autonòmics com el d'Andalusia es vanten d'abaixar els impostos als andalusos (es veu que la solidaritat entre andalusos és optativa) perquè, total, ja vindrà algú altre a pagar la festa i, si no, pobre d'ell, que serà objecte d'una nova campanya de denúncia de la seva insolidaritat.

Aquest estat de coses és econòmicament insostenible per a Catalunya, a part d'obscenament injust i moralment inacceptable. Per això, entre altres raons, l’independentisme ha arribat fins on ha arribat. El president Illa ha anunciat aquesta setmana que viatjarà per Espanya a escoltar i a ser escoltat. Però tota la seva lleialtat constitucional i les seves bones formes no seran suficients per aconseguir una millora del sistema de finançament que no sigui l’enèsima aixecada de camisa acompanyada de la corresponent raspallada. I ja sap que al davant no hi té només el PP, sinó també el PSOE. El president Montilla i el conseller Castells li poden explicar com els feien tots els trucs de la boleta. Si, com diu, vol ser el president de tots els catalans, ha de ser el primer defensor dels seus interessos, per començar davant del seu amic Pedro Sánchez. Que tingui el més gran dels encerts, perquè el seu èxit serà el de tothom.