Tots terroristes
Hi ha un fil de lògica argumental en la dèria del jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón de considerar que la protesta del Tsunami al Prat va ser terrorisme. Si la manifestació davant d’Economia del 20 de setembre va ser sedició, si el referèndum de l’1 d’Octubre va ser un cop d’estat, si segons la vicepresidenta d’aleshores l’objecte de les actuacions policials mai van ser les persones sinó les urnes, i si als presos polítics els van acabar processant per rebel·lió, és lògic concloure que entre els milers de manifestants que van ocupar la terminal del Prat hi havia terroristes.
És el mateix fil del relat d’autoconsum que uneix aquesta acusació del Tsunami amb altres moments estel·lars de la humanitat, que diria Zweig, com ara que el rei va salvar la democràcia amb un discurs, per no parlar que Trias tenia un compte a Suïssa o que l’amnistia és el més trist que ha vist el Congrés dels Diputats des que Tejero i els seus guàrdies civils hi van entrar disparant ràfegues de metralleta el 23-F.
El jutge afirma que hi havia manifestants que anaven armats perquè van llançar carros i extintors, però tothom sap que ho diu amb l’esperança que el Tsunami encaixi, mal que sigui a cops de martell, a la directiva europea de lluita contra el terrorisme i, d’aquesta manera, Puigdemont i Rovira no puguin ser amnistiats. Aznar va donar l’ordre: tothom que pugui fer alguna cosa, que la faci, i el jutge s’ha posat a treballar.
Esclar, si allò va ser terrorisme, Europa sencera s’omple cada setmana de manifestacions terroristes amb gent armada. I és una llàstima, perquè si el jutge vol saber on sí que hi va haver armes de debò, pot investigar qui i per què va deixar aparcat, obert i amb armes el cotxe de la Guàrdia Civil a la porta d’Economia el 20 de setembre del 2017, fet que, fins i tot en el benèvol supòsit que fos una negligència, va ser gravíssim, i encara no sabem qui en va ser responsable.