Tots treballem per a Elon Musk

El convuls assalt d’Elon Musk a Twitter ha tornat a posar sobre la taula el tema de l’apropiació de continguts en el món digital, perquè es respecta poc els drets de propietat, i també el tema de l’enaltiment d’un activisme a les xarxes que no gaudeix ni d’expertesa ni de coneixement acreditat. Hi ha qui qualifica internet de "sistema de parceria", perquè, posant els mitjans de producció en mans de les masses, aquestes produeixen continguts en benefici dels gegants que controlen la intermediació en el món digital. Un sistema molt eficient per fer beneficis, perquè la mà d'obra feineja sense cobrar i amb plena satisfacció. En diuen economia col·laborativa. El model de negoci de Google, Facebook, Twitter o de totes les pàgines de comentaris de consumidors funciona amb aquesta lògica implacable de la gratuïtat. El terme "contingut generat per l'usuari" falseja les coses, perquè implica pensar que el contingut que se’ns proporciona és valuós. La realitat és més prosaica i es refereix a continguts elaborats per aficionats, sense cap control de qualitat i majorment d'escassa fiabilitat. El terme "amateurisme" es defuig, però aquesta és la veritat d'aquests continguts que inunden internet i que els estudiants utilitzen per fer treballs acadèmics.

El món dels ciberhipsters està fent una funció de justificació del treball no remunerat, de l'amateurisme i de les grans oportunitats que ens brinda a tots la xarxa. Un es pot enganyar com vulgui, però el vernís de modernitat que es pretén donar al que és la precarització extrema, la baixa qualitat i l’espoliació d'allò que és dels altres difícilment se sosté. Molta retòrica grandiloqüent sobre l'empoderament social que facilita internet, que tothom pot fer qualsevol cosa sense recursos, finançament, contactes o formació, però els realment beneficiaris no són l'audiència entusiasta que vol creure en aquesta terra promesa, sinó les grans plataformes amb la publicitat i la venda de dades i aquests nous gurus en forma de conferències o contractes editorials. Viuen en una bombolla tecno i creuen que la xarxa canviarà el món i ens convertirà a tots en creadors d'informació i en emprenedors de nous i imaginatius negocis. S'argumenta que el cost de produir contingut s'està acostant a zero, cosa que, si és certa, implica que no hi haurà a la xarxa cap contingut fiable ni que valgui la pena. Tot serà fet per aficionats. Som en el món de l'"apropiació", que, curiosament, s’ha convertit, si no en legal, en habitual.

Probablement ningú com Amazon ha fet tant per devaluar el coneixement. El seu model de negoci descansa sobre el low cost del saber, sotmetent les editorials i desconsiderant el valor aportat pels autors. Passa el mateix amb el treball periodístic en els mitjans de comunicació. Produir contingut es considera un mer passatemps que no requereix remuneració, o molt escassa. Per això s'enalteixen les virtuts de l'amateurisme en el sentit de tasca feta per pura gratificació personal no monetària. De fet, en el món de Silicon Valley es menysprea el concepte d'autoria individualitzada, manejant els típics conceptes de coneixement distribuït, els mitjans com una cosa social, la producció entre iguals... És una visió de la creativitat de tipus medieval, en què l'autoria no té cap pes específic. De fet, a Europa l'autor no va tenir un paper reconegut fins a la Il·lustració. El més paradoxal és que, en aquest entorn ultratecnològic, es venera el geni, el geek (friqui) informàtic, l'il·luminat, però no l'autor que crea continguts intel·lectuals. Creure que es pot desenvolupar una cultura avançada sense la professionalització dels escriptors que hem tingut en els dos últims segles, resulta una temeritat.

Malgrat que les limitacions del voluntarisme resulten força evidents, per a gurus com Kevin Kelly l'autoria romàntica ha mort, i el futur gloriós té a veure amb la superació de la propietat sobre el coneixement, entenent-lo com una cosa que resulta de l'acció col·lectiva. Vincula la creativitat a la col·laboració superant els individus aïllats. Al seu entendre tots som creadors de contingut. El que hi ha és una igualació del valor intel·lectual situant-lo en la zona més baixa. És en aquest sentit que es nega ja el concepte de llibre com a aportació completa i tancada. Es pretén triturar la seva estructura i el seu contingut i que tothom el pugui reescriure i modificar constantment. En les pròximes dècades, els algoritmes computacionals fusionaran la totalitat dels llibres en una única literatura en xarxa, un flux de paraules i idees interconnectades que poc tindrà a veure amb la unitat conceptual que el seu autor havia plantejat a l’escriure. Delirant i empobridor.