De 'tour' per Mèxic amb Díaz Ayuso

M'estava prenent un gustós gelat amb perles de xocolata quan vaig sentir a la televisió les declaracions d'Isabel Díaz Ayuso, la presidenta de la Comunitat de Madrid, dient que la colonització va portar la civilització i la llibertat al continent americà. Se'm va entravessar el gelat. Després va sortir amb allò de "l'indigenisme és comunisme", i gairebé m'ofego de riure imaginant-me per un moment Karl Marx escrivint El capital amb el plomall de Moctezuma al Gran Temple. ¿Pot ser que, en la seva confusió, Ayuso es pensés que Marx i Engels eren els homes blancs i barbuts als quals es referien les profecies dels asteques que auguraven el retorn de Quetzalcóatl? El que va passar pel cap de la senyora Isabel, a més de les tisores del seu exmarit perruquer, és tot un enigma.

Escoltant les seves extraviades paraules pensava que seria molt bo convidar Doña Ayuso a Mèxic per oferir-li un tour il·lustratiu, però... per on començaria? Potser començaria per mostrar-li la grandesa de les civilitzacions originàries. ¿Què li sembla Uxmal, Chichen Itza, Yaxchilán, Ek Balam, Monte Albán, Mitla, Palenque, Tajín, Teotihuacán, Tenochtitlán? La llista és inacabable.

Aterrem? Miri, senyora Ayuso, aquí davant té les piràmides, exuberants i inamovibles. Cada detall mostra la destresa dels seus constructors, però sobretot l'avançat coneixement que tenien de l'astronomia i el domini de les matemàtiques; tant, que el calendari maia és més exacte que el gregorià. Ja se n'ha avorrit? Bé, potser si s'ho mira en clau d'espectacle musical li interessarà més. Així podria donar moltes idees al seu amic Nacho Cano, ara que ja ha desestimat construir la piràmide asteca per al seu projecte musical, el qual, ho he de confessar, m'inquieta molt, perquè qui sap quina història explicarà: "Ay qué pesado qué pesado, siempre pensando en el pasado".

Fixi's bé en les escalinates de la piràmide de Kukulkan a l'equinocci. Ho veu? Miri com s'il·lumina perfectament la serp emplomallada. És Quetzalcóatl. ¿Sent la força de la natura en la cosmovisió dels pobles originaris? No? Té raó, oblidava que hi ha deïtats més civilitzades, com la Santíssima Trinitat: la Gürtel, la Púnica i Lezo.

Canvi de plans. Anem-nos-en a la capital perquè respiri una mica d'hispanitat i veurà que no té res de què preocupar-se. El seu llegat està fora de perill. Aquí hi ha la plaça de toros Mèxic, la de més aforament del món. Hi entrem? Ja veig que li ha tornat el somriure. Vostè, tan aficionada a la fiesta brava. Encara que no estaria malament que Roca Rey, el seu torero favorit –peruà, per cert–, li ensenyés una mica de l'art del capoteo, perquè el de l'estocada el domina de meravella. Aquesta forma que té de rematar cada paraula amb desvergonyiment torero... ¡Ole! Pobre papa Francesc, encara no deu haver-se recuperat del que vostè li va etzibar per haver-se atrevit a reconèixer els errors del passat en l'evangelització.

Suposo, llavors, que no tindrà inconvenient per anar de genolls a la basílica de la Verge de Guadalupe, a la Villa. És el pelegrinatge catòlic més important de l'Amèrica Llatina. A punt? Ha d'anar-hi de genolls, vostè també. Només faltaria! No pot quedar malament. Vinga! Sense genolleres. Aquí l'espero. Prengui's el seu temps. Però compte no demani l'eterna salvació de la cúpula del PP, perquè no l'hi concediran mai.

Ja ha tornat? Encara bo. La veig molt desmillorada. El pròxim lloc li encantarà. Miri, som al gratacel del BBVA, en ple Paseo de la Reforma. No és magnífic? És tan alt com els interessos que cobren als que hi tenen comptes. ¿Sabia que el 43% dels guanys mundials d'aquest banc venen de Mèxic, oi? ¿I que només el primer semestre del 2021 va ser el 59%? Ja que caminem per aquí, potser li interessarà passar per la filial d'OHL i saludar els amics. No es posi nerviosa. Ja van donar carpetada a les acusacions de desviaments milionaris en obres públiques, que, en bona part, van anar a les arques del seu partit, el PP. Tot a costa del poble mexicà. L'excolònia continua sent generosa amb la mare pàtria. Ja la veig més animada.

Per allà hi ha el Palacio Nacional. Aquesta parada l'ometrem per raons òbvies. Ja per acabar, la portaré al pedestal on hi havia l'estàtua de Cristòfor Colom. Ha d'agrair que el govern de la ciutat la tragués a temps, abans que algun vàndal desagraït li fes mal. L'estan restaurant, i fixi's que ara no sabem què posar en el seu lloc. És el nostre etern conflicte mestís d'identitat: ¿hi posem una cosa indígena o una d'espanyola? Per acabar-ho d'adobar, tampoc sabem què fer amb l'estàtua de Colom. ¿No la deu pas voler per al seu jardí? Hi quedaria di-vi-na.