La tragèdia ucraïnesa i l'amor a la democràcia

Si es recorda el segle XX com el segle de les lluites civils per a la construcció de la democràcia, el segle XXI quedarà com el segle de la resistència civil per a la preservació de la democràcia. La majoria dels règims totalitaris, siguin feixistes o comunistes, han estat derrotats en els últims 80 anys, sigui per acció militar o per la revolució no-violenta dels ciutadans. No cal dir que la condició humana moderna ha anat inextricablement lligada a la capacitat d'individus o grups de marcar la diferència en el seu destí lluitant per la seva llibertat i el seu domini. Sens dubte, se'ls pot considerar homes i dones exemplars que lluiten per mantenir la seva democràcia sana i segura enmig de terribles sofriments personals.

En un món com el nostre, on la majoria de democràcies estan en perill per la manca de passió i l'actitud conformista dels ciutadans, veure els joves estudiants de Hong Kong i els ucraïnesos lluitant per la seva llibertat i democràcia és molt prometedor. Així, es pot dir que el contracte democràtic, tant com el procés de democratització de les dictadures, necessita herois. Com a tal, si Pèricles va ser l'heroi democràtic dels atenesos al segle V aC i Mandela el de Sud-àfrica i el seu somni democràtic, avui Volodímir Oleksàndrovitx Zelenski és l'heroi de la democràcia ucraïnesa i el seu futur incert. Antic còmic, el viatge de Zelenski en política ha estat el d'una ànima valenta que s'enfronta al seu destí i ens recorda el sacrifici per la dignitat humana i la democràcia.

A la seva obra fonamental L'heroi de les mil cares, publicada el 1949, Joseph Campbell defineix l'heroi com aquell que lluita contra les limitacions personals o històriques i que esdevé una font a través de la qual la seva societat reneix. Campbell descriu un heroi com un ésser humà poderós que s'embarca en una recerca per guanyar una guerra i obtenir un objecte místic. Per fer-ho, l'heroi s'ha de sotmetre a una sèrie de proves o judicis. Per a Zelenski, la invasió russa d'Ucraïna ha estat una gran prova de valentia i un procés d'aprenentatge d'heroisme democràtic. Fins i tot si Ucraïna perd la guerra de la democràcia contra l'autoritarisme rus, Zelenski sempre serà recordat com un heroi democràtic que va aconseguir una victòria moral contra Vladímir Putin.

La ironia de la història és que Zelenski no va tenir mai la intenció de convertir-se en un líder, en el sentit d'algú que es dedica als negocis pràctics de les masses. I tanmateix, en el seu enfrontament amb el leviatan rus, la democràcia s'ha convertit per a ell en una qüestió de convicció. La seva recerca de l'ideal democràtic ha estat molt semblant a la d'un heroi homèric, que no té límits per assolir els seus objectius. Aquest esforç moral i polític el converteix en un líder encara més inspirador per a un món democràtic que busca desesperadament herois democràtics. La veritat és que sense un lideratge democràtic, à la Mandela, la passió democràtica no es pot mantenir durant gaire temps. Sovint es fa esment en aquests dies del lideratge democràtic fort i específic. El que s'oblida, però, és que hi ha molts líders arreu del món que són elegits democràticament, però que no tenen ni el coratge polític ni la integritat moral per lluitar contra l'auge de l'autoritarisme al nostre món.

La guerra d'Ucraïna és un drama increïble i tràgic i encara més apassionant i inspirador perquè té al centre un antic humorista amb un gran atractiu humanístic. No oblidem el que diu Shakespeare: "No tingueu por de la grandesa: alguns neixen grans, d'altres aconsegueixen la grandesa i a d'altres se'ls imposa la grandesa". Avui, la grandesa de Zelenski està en la defensa de la democràcia, els seus valors i el seu futur. És a dir, la tragèdia d'Ucraïna és una pàgina important de la nostra història política, que suscita qüestions urgents sobre la fragilitat de les nostres democràcies, la resistència a un abús de poder que arriba fins on arribarà (com deia el baró de Montesquieu) i el poder moral dels ucraïnesos impotents. Tal com ens mostren diverses pàgines de la cultura humana, les circumstàncies caòtiques sempre han exigit que els herois desafiessin les forces del mal. Però hi ha un altre tema relacionat que es refereix al futur d'Ucraïna i al destí democràtic d'un polític com Zelenski.

Quan Václav Havel i els seus companys intel·lectuals i artistes txecs van signar la Carta 77 contra el règim comunista a Txecoslovàquia, es van atrevir a enfrontar-se a un poder ideològic amb l'únic que tenien, la seva recerca de la veritat i una idea de la democràcia com a forma de vida en comú en què els actors polítics es poden reconèixer en els reptes que afronten. Les tragèdies de la democràcia demostren així que els grans sofriments humans poden fer avançar les reivindicacions individuals de dignitat i llibertat. Avui, més que mai, l'esperit de la democràcia a Ucraïna s'enfronta a una tragèdia política en què els sentiments d'horror i dolor s'acompanyen d'heroics moments de resistència civil i heroisme democràtic. Al cap i a la fi, la salvació de la democràcia no es troba enlloc més que en l'amor humà per la democràcia.