La transformació
PeriodistaFa cosa d’un mes i busques que es va esfondrar un edifici de la plaça de la Quartera de Palma. Era un dels símbols de l’abandonament i també de la transformació del centre històric de Ciutat. Un símbol al cor de la mateixa Gerreria, bona part de la qual va deixar d’existir en temps del pla aquell finançat amb fons europeus –hola, fons europeus, ara que tornau a estar per arribar– per a la rehabilitació de barris històrics. Idò sí.
Un símbol de l’abandonament, perquè feia molt –què?, dècades? Quantes?– que l’antic edifici de tres plantes estava deshabitat, de vegades ocupat, ple de fems, mig obert mig tancat i amenaçant ruïna. I un signe també de la transformació, perquè, segons m’asseguren, la propietat, estrangera, l’havia deixat sense coberta, potser pensant que si s’esfondrava hi hauria més possibilitats de preparar-lo per a l’especulació. En principi, de l’ensorrament, en varen quedar els tres arcs gòtics dels baixos, testimonis entre els poquíssims que queden d’un barri que fins al segle XIX i principis del XX tenia molts dels carrers porticats. Ara un dels arcs ha estat serrat, se suposa que per seguretat i s’espera que per reconstruir-lo en un futur, però qui ho sap. Són símbols d’una transformació que no atura, com una roda que va per una capavallada, cada vegada més aviat i més arrossegadora.
Si bé una ciutat viva és una ciutat que es transforma, en el cas del centre històric de Palma, més que no de transformació, hauríem de parlar de destrucció d’un patrimoni i d’una societat, i tot seguit parlar de substitució per un model que ja ens comença a ser difícil de reconèixer. Si parlam del patrimoni, cada dos per tres hi ha qualcú que adverteix que ha desaparegut un enteixinat, que s’ha canviat la distribució d’un edifici històric, que s’han perdut elements interiors singulars o que s’està canviant del tot el caràcter d’una casa per convertir-la en apartaments moderns i de luxe. L’Ajuntament de Palma encara manté l’absurd que només es poden fer hotels en edificis catalogats. I també manté una sola tècnica de patrimoni –una només!–, l’arqueòloga municipal, i així és impossible vetllar per la preservació d’un dels centres històrics catalogats més grans d’Europa.
Als carrers del centre històric de Palma, la substitució social és tan evident que es poden comptar amb els dits de les mans els negocis que queden en mans de mallorquins. Els residents o propietaris d’habitatges també són sobretot estrangers. És la gentrificació. I és la constatació del súmmum de la bombolla immobiliària. Perquè d’aquí a no res ja no podrem dir que per cada estranger que compra hi ha un mallorquí que ven. La bombolla creix de bon de veres quan per cada estranger que compra hi ha un estranger que ven. Hi haurà o no punxada de la bombolla, potser no, però el que sí que és segur és que en el seu creixement allò que haurà punxat és una ciutat, una llengua, una cultura, una manera de viure i de fer comunitat, perquè la definició de com serà ja no estarà mai més en les nostres mans.