Les transformacions de l’economia balear després del covid-19

En aquestes alçades, no és cap novetat dir que les Illes Balears som una de les regions europees que més patim i més patirem el col·lapse econòmic provocat per la pandèmia del covid-19. Segons les previsions, la nostra comunitat autònoma patirà la major caiguda del PIB regional d’Espanya.

Sense cap dubte, aquest col·lapse anirà seguit d’una reactivació que ja hem de començar a dissenyar. Els i les socialistes creim que l’objectiu de la reactivació econòmica no només ha de ser la recuperació, sinó també la transformació. A partir d’ara, el concepte de la sostenibilitat ha d’estar al centre de la política econòmica: de forma progressiva, els diferents sectors que conformen l’economia balear han de primar la productivitat i el valor afegit per sobre de l’acumulació i el consum de recursos; han d’adoptar tècniques respectuoses amb el medi ambient; i han d’aprofitar les oportunitats de la digitalització. En el segle XXI, el creixement s’ha de basar més en la qualitat que en la quantitat, i ha de generar beneficis i oportunitats de forma equitativa entre les persones que mouen l’economia. Pel que ens han ensenyat les darreres crisis econòmiques, si el creixement no és just en termes socials i ambientals, no és creixement, és desigualtat.

En el context balear, la transformació ha d’anar lligada a un procés de diversificació. No ens enganem; el turisme sempre serà el principal actiu econòmic de les Illes Balears. Tenim el privilegi de viure en uns entorns meravellosos, dels quals els mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers n’estem molt orgullosos. Renunciar al turisme seria renunciar a la nostra millor carta perquè la nostra gent pugui rebre els beneficis de l’economia mundial. Així, la diversificació no significa la substitució d’un sector per uns altres, sinó el reforç d’aquells que, malauradament, han estat oblidats o que encara no s’exploten prou a la nostra comunitat. 

En aquest sentit, consideram estratègics tres processos. Primer, un augment de la inversió en la innovació i la investigació reportarà grans beneficis a mitjà i llarg termini per a les Illes: llocs de feina qualificats; el retorn d’alguns professionals que, per poder fer la seva feina, han de viure fora; la creació de nous nínxols econòmics; l’especialització de l’economia balear en certs àmbits d’investigació; o el reforç del teixit de petites i mitjanes empreses que es dediquen, total o parcialment, al comerç digital. Segon, i molt lligat a aquest reforç de la innovació i la investigació, el teixit industrial de les quatre illes necessita un impuls: la nostra indústria necessita el suport de les administracions per superar el desavantatge competitiu que suposa la insularitat, adaptar-se a la digitalització i trobar nous nínxols de mercat aprofitant la internacionalització. Tercer, aprofitant les oportunitats que ens donarà el Pacte Verd Europeu, a les quatre Illes Balears hem de crear un sector energètic que ens proporcioni autonomia energètica, que assoleixi la transició cap al consum de fonts renovables, i que creï noves oportunitats laborals. 

En definitiva, el turisme, que dona feina a un terç dels treballadors de les Illes, aproximadament, i reporta beneficis a la gran majoria de sectors, ha de mantenir-se, evidentment impulsar els canvis necessaris perquè els turistes que ens visitin siguin visitants que respectin el medi i vulguin conèixer el nostre paisatge, cultura, comerç o gastronomia. Però el pes relatiu del sector en el conjunt de l’economia no pot ser tan agosarat, i per això hem de reforçar la investigació, la innovació, la indústria o l’energia, entre d’altres.

Alícia Homs és diputada al Parlament Europeu (PSIB-PSOE) i Jordi Marí és diputat al Parlament de les Illes Balears (PSIB-PSOE)