Transformant la formació inicial del professorat
Els mesos de maig i juny, la Universitat de les Illes Balears (UIB) farà per primera vegada unes proves d’admissió als estudis de Mestre (PAP_EDU), a més de les proves comunes d’accés a la Universitat (PBAU). Només hi ha vint-i-una universitats espanyoles (cinc de públiques i setze de privades) que els darrers anys hagin decidit establir alguna modalitat de filtre per contribuir a millorar la qualitat i el prestigi dels estudis de Mestre. De fet, la nostra serà la primera universitat pública de l’Estat espanyol que, a través d’una prova oral, avaluarà els atributs no cognitius (habilitats interpersonals, motivacions, experiències prèvies...) dels candidats.
Les PAP_EDU de la UIB han estat dissenyades en un procés participatiu, en el qual han intervingut més de 500 persones: mestres i directors de centres educatius de les Illes Balears; professorat de la UIB i d’altres universitats espanyoles, representants de l’Administració i, finalment, especialistes dels equips elaboradors de proves semblants dissenyades a Finlàndia i a Catalunya.
El procés d’elaboració ha estat llarg. El començàrem l’any 2013, amb la realització de diversos estudis sobre la situació de la formació inicial del professorat i, més important encara, establint, mitjançant evidències, aquelles mesures que serien susceptibles de millorar-la. D’aleshores ençà, hem convocat múltiples processos participatius, que han arribat a un ampli consens entre la comunitat educativa de les Illes Balears, sobre la necessitat i estructura de les proves d’admissió. De manera simultània, la UIB participà en l’elaboració del Pacte per a l’educació a les Illes Balears en el marc d’Illes per un Pacte, aspecte que també fou consensuat i recollit en el document final.
Els treballs de preparació culminaren el curs 2019-20 amb la realització d’una prova pilot, organitzada amb la col·laboració de la Conselleria d’Educació i les patronals de l’escola concertada, en la qual participaren 107 alumnes de batxillerat i FP i els seus professors, directors i orientadors, provinents de catorze centres de secundària (nou de públics i cinc de concertats).
Asseguràrem la plausibilitat de les proves mitjançant tres processos de validació interna (experts, professors, orientadors i directors, i candidats) i un de validació externa, que consistí a aplicar mètodes estadístics per determinar la similitud dels resultats obtinguts per l’alumnat a les proves i els resultats a les proves d’avaluació en el centre escolar de procedència durant el mateix curs acadèmic.
El resultat ha culminat en el disseny d’unes proves que consten de dues fases: una d’escrita i una d’oral. L’escrita està formada per dues proves amb què avaluarem, per una part, la competència comunicativa i el raonament crític (CCRC) i, per una altra, la competència lògica matemàtica (CLOM).
Possiblement, però, una de les grans originalitats de la prova de la UIB és la que constitueix la segona fase: l’oral. Aquesta també està formada per dues proves més: l’una és una videopresentació i l’altra una entrevista grupal. La videopresentació consisteix en la realització individual del que internacionalment s’anomena el perfil escrit (‘written profile’), però en format videogràfic. En el vídeo, els candidats han de respondre un seguit de preguntes: qui som?, què em caracteritza? (com som, interessos, aficions...), per què he decidit estudiar per ser mestre/a? (raons que m’han duit a fer aquesta tria) i, finalment, què crec que aprendré a l’estudi al qual vull que m’admetin? A l’entrevista grupal (aplicada per molts de països i que ha tingut bons resultats en proves similars) els aspirants, en grups de sis, han de debatre, raonar i argumentar les seves posicions sobre un tema d’actualitat educativa. L’entrevista és conduïda per un mestre en actiu i un professor de la UIB.
Segons els resultats de la recerca educativa, la implantació de proves específiques als estudis de Mestre pot contribuir a la justícia social, a l’equitat i a la millora de la qualitat dels estudis. Els que hem participat en aquest procés hem tingut molt presents aquestes possibilitats que ens ofereixen les proves. Som conscients, però, i d’això també en tenim evidències, que per millorar la qualitat dels estudis cal adoptar altres mesures. I en aquesta tasca estam centrats: les proves no són més que un dels molts elements de transformació que la Facultat d’Educació introdueix per millorar la qualitat i el prestigi de la formació inicial.
En aquest context hem començat a elaborar un projecte educatiu dels estudis de Mestre, en què professorat dels onze departaments implicats de la UIB, mestres dels centres educatius (responsables de les pràctiques) i alumnat posam les bases necessàries per a una coordinació efectiva, que faci possible l’assoliment de les competències durant tot el procés formatiu. Des de fa quatre anys experimentam un canvi metodològic en les assignatures (mitjançant l’aprenentatge realista i la intervenció holística), i en les pràctiques (a través de l’acompanyament constructiu), en el qual s’han format més de cent professors i mestres. Des de fa tres anys, a més, tenim centres educatius col·laboradors, una via que ens permet d’experimentar formes de col·laboració vàries (recepció d’alumnes en visites d’observació, realització de projectes conjunts, períodes de pràctiques, etc.) amb els centres educatius d’infantil i de primària, amb la qual cosa obrim sinergies de treball conjunt. El dia 15 de juliol arrencaran les obres d’una aula pilot, que suposarà un avanç qualitatiu en la docència per videoconferència entre illes i possibilitarà l’aprenentatge actiu i cooperatiu de l’alumnat.
Per altra banda, ja tenim moltes transformacions consolidades: hem implementat un procés de gestió participativa entre tota la comunitat educativa (alumnat, personal d’administració i professorat) mitjançant comissions de treball i juntes de delegats pel que fa a l’alumnat. Exemples dels resultats de dues de les comissions creades és l’aprovació, el dia 2 de desembre passat, del I Pla de sostenibilitat, igualtat i equitat (2021-2024) de la Facultat d’Educació de la UIB, que és el primer pla d’aquestes característiques d’una Facultat d’Educació a tot l’Estat, i el disseny participatiu d’aules d’aprenentatge actiu i cooperatiu.
És evident que el procés de millora no ha acabat. Ara cal activar altres transformacions que encara estan en procés de disseny: implementar actuacions per atreure els estudiants més preparats i motivats; fer campanyes de sensibilització i difusió adreçades a famílies i alumnat per revalorar la professió docent; organitzar sessions d’orientació a educació primària i secundària sobre la professió docent, amb la participació d’alumnes dels darrers cursos i exalumnes, i avaluar de manera longitudinal tot el procés formatiu per millorar-lo permanentment, entre d’altres.
A la UIB hem emprès un procés ambiciós de transformació de la formació inicial del professorat d’infantil i de primària, perquè sabem que hi ha una relació estreta entre aquesta formació i la qualitat dels sistemes educatius. Continuam aquest camí perquè sabem que és la millor contribució que la nostra universitat pot fer a favor de la qualitat educativa i del prestigi de la funció docent.