El treball presencial

Dos-cents alts funcionaris de la Generalitat s’han rebotat perquè el Govern els havia anunciat que s’havia acabat el dret a fer dos dies de teletreball. Sí, la pandèmia ens va descobrir tot d’avantatges del treball a distància, com ara que no calien tants viatges per feina o que les reunions es podien fer per Zoom. I de la mateixa manera que ser físicament al despatx no assegura necessàriament més productivitat, treballar des de casa no és sinònim d’escapolir-se de les obligacions perquè qui és complidor ho és tant a casa com al despatx. I després hi ha la petjada de carboni, la conciliació, i uns quants arguments més a favor de treballar des de casa. Tot això ja ens ho sabem.

Però crec que el govern d’Illa va fer bé que de recordar les responsabilitats inherents al càrrec. Ser als llocs és un valor, sobretot quan es lidera. El teletreball pot estar bé per resoldre una situació concreta, però no tant pel manteniment del principi d’autoritat, d’exigència i cohesió interna d’estructura. Hi ha ordres, instruccions, comentaris, preguntes i respostes que només són possibles sobre la marxa, d’una qualitat i d’un valor personal i creatiu impossibles d’obtenir amb una càmera i uns quants kilòmetres pel mig. Hi ha coses que només es veuen si hi som en el dia a dia. Hi ha problemes que, per resoldre’ls, demanen un entorn de confiança que la càmera no dona. I per descomptat, les millors idees, les més creatives, sorgeixen al marge de les reunions prèviament programades, en el marc d’una conversa que ha començat parlant d’una altra cosa, i sovint al voltant de la màquina del cafè.