Treballador, una professió de risc
Un 15% dels treballadors de les Balears està en risc de pobresa, segons les dades de la xarxa per a la inclusió social EAPN. El problema és que aquesta situació no és res nou, perquè ja fa anys que treballar no és garantia de seguretat ni de poder tirar endavant un projecte vital. I no deixa de ser estrany: el sistema capitalista juga en contra seva fomentant les desigualtats. Perquè les persones pobres no poden consumir les coses que necessiten i no estan com per regalar-se un caprici gastronòmic o de moda. Compartim carrers amb persones que no poden pagar una connexió a internet per a casa seva, que no poden sortir a menjar o prendre alguna cosa amb amics i que no es plantegen improvisar algun cap de setmana i escapar-se al cinema. El pitjor és que viuen en aquesta situació malgrat tenir una feina.
En el Gènesi, un dels llibres de fantasia amb el qual em varen aterrir a escola quan era petita, déu va condemnar l’home a guanyar el pa amb la suor del seu front, però com a mínim quedava clar que podria tenir pa si treballava. Ara bé, déu no va avisar del que estava per venir ni va explicar en cap moment que els homes i les dones ho acabaríem fent tan malament que alguns no tindrien ni per a pa, per molta suor que invertissin a treballar. Si déu existís, tal vegada esbroncaria bona part dels empresaris, perquè aquest no era el tracte per condemnar els homes.
I basta caminar pels carrers del centre de Palma per descobrir realitats paral·leles, com si fos un experiment científic de desconnexió humana. Hi ha gent que passeja amb les seves compres, que beu una cervesa a la terrassa d’un bar, que menja un gelat i xerra tranquil·lament amb la parella, els fills o els amics. Just al costat, hi ha persones fent coa per una bossa de menjar o asseguda en terra amb la mirada perduda, amb un tassó brut de paper al davant, amb algunes monedes si hi ha sort.
La gent que a hores d’ara té una situació acomodada, hauria de ser conscient que l’època de les seguretats s’ha acabat. Avui em va bé, però pot ser que demà ja no sigui així. La incertesa té la virtut de ser molt democràtica i no entén de classes socials. Però tampoc no és una cosa incontrolable, amb vida pròpia. Tradicionalment, ens hi hem enfrontat amb les armes de la col·lectivitat i la solidaritat.
