El tren

Fa un parell de setmanes la companya Maria Llull va fer una informació sobre una línia ben especial de l’autobús de Palma. “De Son Gotleu a Son Vida amb la línia 7: ‘Qui té un Ferrari no agafa el bus’”, titulava un reportatge ple de significats. El transport públic diu molt d’una societat. Les seves mancances, també.

Aquesta setmana, la presidenta del Govern, Marga Prohens, ha presentat el projecte de tren que ha d’unir Palma i Llucmajor, passant per l’aeroport. Se n’ha presentat un primer esborrany de línia, se n’ha posat una primera xifra al cost de realització i s’ha fixat una data per veure-ho acabat. Que l’Associació d’Usuaris del Tren no s’ho acabi de creure és lògic, perquè fa anys i anys que breguen per tenir una xarxa ferroviària extensa i eficient a Mallorca. Que representants polítics de l’esquerra diguin que és una venuda de fum o ho critiquin es fa mal d’entendre, perquè en els vuit anys que han governat no han executat ni tan sols un projecte (però sí una nova autopista). Si el que ha anunciat ara el Govern no es va complint en els terminis que ha posat, hi haurà motius per retreure-li-ho.

De moment, que hi hagi un projecte de tren cap al Migjorn (i a l’aeroport) almanco a mi em sembla una bona notícia. I millor si d’aquí poc se n’anuncia la tan demanada prolongació del de Manacor. I si la de Llucmajor arriba a Campos i a Felanitx. I si se’n fa una cap a Andratx. De fet, si volem resoldre un dels grans problemes que tenim a l’illa, una xarxa ferroviària completa i eficient és imprescindible. La gent vol anar amb transport públic si aquest funciona bé i, quan això passa, fins i tot el que té un Ferrari troba bons motius per deixar-lo de cada pic més aparcat i agafar el bus o el tren.