Trencar amb Tel-Aviv, allunyar la pau
L’Ajuntament de Barcelona ha rebut la proposta, que es pot posar aviat a votació, de trencar l’agermanament de la ciutat amb la de Tel-Aviv, que és vigent i oficial des de l’any 1998. Veiem aquesta proposta i aquesta possibilitat amb una gran alarma, tristesa i preocupació, i en conseqüència demanem als grups polítics democràtics barcelonins que refermin aquest agermanament entre Barcelona i Tel-Aviv, que ha estat profitós per a les dues ciutats, per a la cultura, la convivència i la pau.
Certament, creiem que el debat democràtic ha de considerar sempre la possibilitat de criticar les actuacions que ens semblin injustes de qualsevol govern del món, entre elles les dels governs dels estats als quals pertanyen algunes de les ciutats agermanades amb Barcelona. Inclòs Israel. Inclòs l’estat espanyol. I inclosos també tots els estats als quals pertanyen altres ciutats agermanades amb Barcelona com, posem per cas, Sant Petersburg (Rússia), Xangai (Xina), Dubai (Emirats Àrabs Units). L’Havana (Cuba) o Esfahan (Iran). O Gaza, amb govern de Hamàs, dins de l’Autoritat Nacional Palestina. Però aquesta crítica –o fins i tot condemna– a les polítiques o les actuacions dels estats i les administracions no necessàriament ha d’interferir en les bones relacions entre ciutats, que afecten no tan sols les institucions sinó també les seves societats civils. De la mateixa manera, ens doldria que les legítimes crítiques que es poden fer a algunes actuacions passades o presents de l’estat espanyol portessin alguna d’aquestes ciutats a trencar el seu agermanament amb Barcelona.
En qualsevol cas, el que ens sembla més particularment dolorós, inadmissible i injust és que aquestes crítiques a les polítiques dels estats es converteixin en un boicot i en una amenaça de trencament de relacions només i exclusivament quan es tracta d’Israel. Ni la guerra d’Ucraïna ha comportat una petició de trencar l’agermanament amb Sant Petersburg ni la repressió a Hong Kong ha portat a demanar el trencament amb Xangai ni les penes de mort i la repressió de les dones a l’Iran han provocat el mateix efecte sobre Esfahan, entre d’altres. Mentre que en el cas d’Israel, un país que en els rànquings de democràcia se situa per damunt de l’estat espanyol, es fa aquesta petició a partir d’acusacions com a mínim desproporcionades i sovint obertament falses. Trencar relacions entre ciutats per consideracions polítiques i per l’aplicació d’un criteri ideològic sembla en tots els casos inapropiat. Però fer-ho només i exclusivament quan es tracta d’Israel ens sembla la demostració que el criteri ideològic aplicat en aquest cas és de caràcter sectari i que hi participen algunes de les expressions contemporànies de l’antisemitisme i dels vells prejudicis antisemites.
Trencar l’agermanament amb Tel-Aviv des de Barcelona seria un acte de menyspreu i hostilitat per als ciutadans d’aquella ciutat, una de les més obertes, creatives, democràtiques i innovadores de tot el Pròxim Orient. Però seria també una forma d’hostilitat explícita cap a una bona part de la ciutadania de Barcelona que viu amb intensitat un agermanament pràctic amb Tel-Aviv des del punt de vista cultural, científic, universitari, esportiu, religiós o cívic. Seria un acte d’injustícia sectària contra tots els ciutadans de Tel-Aviv i contra els ciutadans de Barcelona que se senten efectivament agermanats amb els d’aquesta ciutat.
Finalment, el trencament de l'agermanament entre Barcelona i Tel-Aviv seria una acció incomprensible i irresponsable, absolutament contradictòria amb els objectius de promoure la pau al Pròxim Orient que es van proclamar en el moment que les dues ciutats van agermanar-se. Precisament estem vivint en un moment històric en què hi ha avenços molt considerables en aquest procés de pau, fonamentats en tot el contrari del que ara es demana: en l’agermanament, en el reconeixement de l’altre, en la creació de ponts i d’espais de diàleg i de relació. Trencar l’agermanament seria combatre aquests processos de reconeixement mutu de totes les parts i seria, per tant, apostar per l’exclusió, la negació de l’altre i per altres expressions dels fanatismes que pretenen perpetuar el conflicte més que no pas resoldre’l. Una decisió contra el procés de pau que seria indigna de Barcelona i dels seus ciutadans.
