De trens i oposicions

Potser un es comença a fer gran quan aprèn que en política les decisions no sempre les prenen els que en saben i que es pot ser ric i ignorant alhora. No està necessàriament vinculada una idea amb l’altra, però totes dues contradeien allò que al meu jo adolescent li havien deixat entendre en una família de classe treballadora.

De prop es veu que per decidir sobre la cosa pública no cal haver-se format abans tècnicament i que tenir les oportunitats per aprendre no significa haver-ho fet o valorar-ne el privilegi. Hi penso aquesta setmana de fiascos polítics amb un servei de Rodalies que deixa a l’estacada els viatgers de la R2, setmana en què milers d’opositors veuen com hauran de repetir els seus exàmens i en la qual, per vergonya de tots, una família ha d’abandonar la ciutat on viu perquè la manada de violadors de la seva filla imposa la llei mafiosa al barri de Sant Roc de Badalona.

Aquest no vol ser un article derrotista que faci arrossegar els peus ni tampoc un aliment per a l’antipolítica, sinó una reflexió sobre la utilitat de la gestió pública i la impossibilitat de dedicar-s’hi sense pringar-se.

Exercir el poder

Creure que es poden tenir responsabilitats agradant a tothom és una ingenuïtat. Ni en política ni enlloc es pot passar de puntetes sobre les decisions a mitjà i llarg termini si es vol transformar. Si s’entén el poder com una responsabilitat i no com una prebenda.

El cas d’Adif és paradigmàtic de la irresponsabilitat política. Les inversions no s’executen i a unes infraestructures obsoletes s’hi suma l’atzar. Sigui fruit d’un llamp o d’una avaria i un incendi en unes instal·lacions envellides, el cas és que milers de viatgers veuran com la seva mobilitat es complica durant mesos i perden el temps miserablement. Mentre els representants polítics parlen d’un mes de complicacions, documents interns preparen contingències des del 3 de maig fins al 4 de setembre. La previsió és que caldran quatre mesos, doncs, perquè la línia de ferrocarril, que en teoria és el transport del futur, recuperi el ple funcionament. La mala gestió de Renfe i d’Adif és el paradigma de la política on no s’assumeixen responsabilitats. La ministra pot continuar narcotitzant-nos amb un torrent imparable de paraules buides, però la seva gestió és un fracàs més de la gestió ferroviària de l’Estat a Catalunya.

La biga a l’ull propi

Tampoc la Generalitat ha superat la prova aquesta setmana. A Catalunya, els partits sobiranistes han basat la seva proposta política en una millor gestió i unes finances suficients per exercir-la. Per això la gestió de les oposicions celebrades la setmana passada no pot passar-se per alt. Que 12.965 persones hagin de repetir els seus exàmens i s’hagi de reiniciar de zero el procés és impropi d’una administració seriosa. El contracte d’1,4 M€ amb l’empresa Cegos és denunciable, i són els subcontractats els primers responsables del caos, però l’últim responsable és el departament d’Administració i Funció Pública, el moll de l’os de la maquinària de la Generalitat. És difícil pensar que no es pogués preveure la magnitud del caos.

També en aquest cas les responsabilitats haurien d’arribar al màxim nivell si la repetició de les oposicions no esdevé un procés impecable quan es repeteixi al juliol.

La política s’allunya dels ciutadans quan la gestió no és bona, quan no és útil o esdevé injusta. Aquest és el cas de la situació de la petita violada per una manada a Badalona. Després de mesos, és la seva família qui abandonarà casa seva per les amenaces mafioses d’aquells que la van atacar i la connivència de les seves famílies. La protecció dels menors delinqüents no pot ser superior a la de la menor que n’és víctima i la injustícia és tan palmària que es converteix en una llavor de l’antipolítica i una estigmatització de l’ètnia dels atacants per més que s’intenti amagar.

Antipolítica

Quan la política no serveix per millorar la vida quotidiana i els temps s’endureixen econòmicament, quan la justícia no funciona per protegir les víctimes es planta la llavor del populisme i de l’antipolítica. Quin candidat a les municipals creuen que traurà rèdit del cas de Badalona? ¿Els ciutadans passaran factura de la mala gestió d’Adif que els complica la vida diàriament? Quina impressió tenen avui els milers d’opositors de l’administració del seu país?

Gestionar bé és imprescindible per recuperar l’amor propi i per avançar col·lectivament. Només actuant amb competència i amb uns ciutadans que exigeixin responsabilitats a les urnes es podrà avançar. La resta és continuar donant voltes en un bucle de frustració.