'Tres hiverns a Londres', de Fúlvia Nicolàs
Hi ha una carta, hi ha una història d'amor… hi ha quelcom més i molt ben dit.
La Barcelona dels anys 50, una família i les seves peculiaritats. Anita, la nostra protagonista, ens diu:
“Del fet que el pare no visqués a casa no se'n parlava gaire: encara hi havia molts pares morts, desapareguts o fugits” (pàg. 25).
A Anita, la fa forta la complicitat amb les seves germanes i amb el germà petit, també el mal que executaven les monges del Sagrat Cor de Maria, on van ser admeses per la influència de l'àvia materna, acceptades, però no lliures d'humiliacions. La praxi emprada per les religioses la du a relativitzar les males experiències que la vida posa al seu camí. Quan Anita troba una funcionària a la duana particularment desagradable, no s´immuta, res comparat amb les mirades de despreci de les monges a les alumnes pobres.
La mare, de “casa bona”, algú a qui la inèrcia fa mare, filla d'una família que després d'haver fet d'ella una persona sense les capacitats pròpies dels adults, se'n desentén, oferint-li engrunes combinades amb retrets. Malgrat tot, aquesta dona que no ha sabut fer de mare, fa un poc millor d'àvia i assoleix el seu paper com a besàvia.
El pare, fill d'un escanyapobres amb el qual només comparteix sentiments de menyspreu o indiferència. D'aquest pare profundament entristit per les realitats que l'envolten, aprenen el gust per la lectura, l'excursionisme i la natació.
La postguerra, mancances i tristor.
Anita i les seves germanes tenen molt clar que s'han de formar per sortir del cau on es troben. Van a classes d'anglès. Muntsa, la gran, té el privilegi d'accedir a la biblioteca particular dels propietaris de l'empresa on treballa, una biblioteca clandestina a la Barcelona dels anys 50.
L'any 1955 els anglesos, tot i haver guanyat la guerra, no viuen un moment d'eufòria, es van refent a poc a poc. Amb la diferència que es pot gaudir dels museus, que l'assistència sanitària per als pobres és millor, i la formació de les infermeres té un rigor impensable en la Barcelona que Anita ha deixat.
Coneixem les companyes catalanes de Londres, tres noies amb les seves històries de la guerra, tres dones que se'n surten, fan seva una llengua aliena, aprenen una professió, que exerciran o no, però que les salva d'un destí en el qual tenien un mal paper. Varen tenir l'empenta de partir i aquesta actitud davant la vida les acompanyarà per sempre. Mantindran els vincles donant tota transcendència al terme 'amistat'.
Una vegada més, una recomanació sense reserves.
FITXA DEL LLIBRE
'Tres hiverns a Londres'
Fúlvia Nicolàs
Rosa del Vents
215 pàg.
16,90 euros
