Tres llibres i una obra de teatre

Quimi Portet comença Cançons en bell llemosí (1987-2020) (La Segona Periferia) com si fos Pla: "Els catalans passem generalment per ser un bestiar tirant a modest [...]. Si jo hagués sigut intel·ligent, hauria estat un cínic plausible, però [...] he hagut de conformar-me amb ser allò que en diuen «de la broma»...". Les lletres de les cançons de Portet en català venen amb unes introduccions biogràfico-filosòfiques que el desmenteixen: Portet brilla per la seva intel·ligència.

Un vespre de desembre, el xat de la redacció de l'ARA va quedar commocionat: el nostre cap d’Opinió, Toni Güell, acabava de guanyar el premi Mercè Rodoreda pel seu primer llibre de contes. Ningú no en sabia res, però ho hauríem hagut de veure venir: tot aquell caminar per entre les taules del diari com demanant disculpes i aquella autoritat franciscana amb què doma l’ego de desenes d’articulistes només és a l’abast dels tipus més sòlids. A Elefants (Empúries) hi trobareu vuit contes banyats de realitat i fantasia i escrits en un català reparador de tants sapastres com el potinegen.

A Jordi Nopca també el coneixeu, perquè firma les millors crítiques i entrevistes literàries d’aquest país. Un bon dia va desaparèixer del diari per una temporada, degut a la baixa per paternitat. Quins mons va descobrir el nostre protagonista durant la seva absència? La resposta és a El futur és una petita flama (Proa), una novel·la que narra el desconcert d’un quarantí contemporani davant del fet més important de la seva vida.

Dijous es va presentar al Poliorama el muntatge Les mares, de Fel Faixedas i Carles Xuriguera. Tot el que en diuen a la propaganda és veritat: et scargoles de riure, t’emociones i penses en la teva mare, a la qual voldries dir tantes coses però ja has fet tard. Excel·lent guió, eficaç posada en escena i maduresa interpretativa.