Un tret per la culata
El tancament de Megaupload, ara fa prop de dos anys, no va tenir efectes significatius sobre els ingressos de taquilla de les sales de cine d'arreu del món. Aquest seria el resultat més important d'una recerca realitzada per dos alemanys i un holandès i publicada en obert, després de ser presentada i discutida en diversos fòrums internacionals especialitzats. Segons aquest estudi, que està basat en dades oficials de les distribuïdores, la mitjana d'ingressos després del tancament va ser d'un dotze per cent inferior a la d'abans del tancament. Encara més, les pel·lícules estrenades en la primera meitat del 2012, just després del tancament, esdevingut el 19 de gener d'aquest any, varen recaptar menys ingressos que les estrenades durant la primera meitat del 2011, una tendència que es va mantenir per a les pel·lícules estrenades durant la segona meitat de l'any. O sigui que a les productores i distribuïdores de continguts audiovisuals aquest tro, el de fer tancar Megaupload, també els hauria sortit per la culata.
A més de les dades sobre els ingressos de taquilla, els autors han analitzat d'altres factors relacionats, com per exemple el que ells anomenen popularitat de Megaupload per països. Els surt que els ingressos de taquilla de la majoria de pel·lícules no van augmentar. Mentre que per a una gamma mitjana de pel·lícules els efectes de la paralització del servidor són fins i tot negatius, només les grans superproduccions podrien haver-se beneficiat de l'absència de Megaupload, especialment en aquells indrets on el servidor d'arxius tenia un baix índex de popularitat. Argumenten que això és a causa dels efectes de les xarxes socials: disposar de continguts a través d'Internet actuaria com un mecanisme per difondre informació d'una bona part dels consumidors amb baixa disposició a pagar cap als consumidors amb una alta disposició a pagar. Amb el tancament, els segons deixarien de tenir informació dels primers i, per consegüent, deixarien de consumir. Aquest efecte d'informació-divulgació de les descàrregues il·legals -allò que és perversament anomenat pirateria- sembla ser especialment important per a les pel·lícules amb audiències més petites.
Aquests resultats no tocarien venir gaire de nou, perquè de sempre hi ha hagut sospites serioses que les coses anaven així; vull dir, que l'impacte de la dita pirateria no era tant com deien, però ara les sospites estarien corroborades per l'anàlisi de dades objectives. Això sí, el que és objectiu són les dades, en tant que l'objectivitat de l'anàlisi sempre serà discutible. Fet i fet, no cal esperar que les productores i distribuïdores callin davant aquests resultats, si és que arriben a ser prou coneguts, però em fa molt l'efecte que primer posaran tot l'esforç a evitar que se'n parli gaire perquè són un torpede per sota de la línia de flotació de la seva estratègia de culpabilitzar les descàrregues il·legals de la crisi de la seva indústria, basada en un model obsolet de negoci que les tecnologies digitals han esmicolat. Tot el rebombori mediàtic que van armar amb el tancament de Megaupload, mostrant les riqueses que el seu propietari, Kim Dotcom, havia aconseguit acumular gràcies al seu negoci il·legal, posava en evidència que la distribució de continguts a través d'Internet, a més de ser tècnicament possible, era econòmicament viable. Per consegüent, hauria estat molt més intel·ligent per part seva contractar Kim Dotcom i posar-lo a treballar per ells, que no fer-lo tancar a la presó.
Per afegitó, una altra recerca, també publicada en obert, assegura que l'estratègia d'esgraonar en el temps les estrenes de les pel·lícules per països perjudica greument els ingressos de taquilla de les pel·lícules. Aquesta estratègia fa que passin algunes setmanes entre l'estrena als Estats Units i a d'altres països, en tant que, des del mateix moment de l'estrena -fins i tot abans- les pel·lícules ja estan disponibles per a la seva descàrrega il·legal, la qual cosa facilita que un bon nombre d'espectadors potencials no vulgui esperar fins a l'estrena oficial. Amb tot això ja tocarien haver après que els clients sempre tenen la raó i ara tot apunta que volen -i poden- veure els continguts com abans millor i allà on ells volen.
Sembla, però, que els productors i distribuïdors seguiran encaparrats a donar tota la culpa dels seus mals a l'anomenada pirateria. Un exemple paradigmàtic d'aquesta actitud seria el del president de l'associació de videoclubs de Mallorca, qui assegurava fa poc que el declivi del seu negoci també és per mor de la pirateria. I és que, per poc que badem, tot serà culpa de la pirateria: des del canvi climàtic fins al rebuig al TIL.
(Referència de l'article: Penkert, Ch.; Claussen, J. i Krefschemer, T. (2013) Evidence from Megaupload: A Tale of the Long Tail? Disponible a SSRN: http://ssrn.com/abstract=2176246)
