Tria les vuit cançons de la teva vida
L’Òscar Moré, el Jordi Manau i la Cristina García em conviden al programa Llapis de memòria, que emeten cada dia a les tres de la tarda a Ràdio Barcelona, i abans d’anar-hi em demanen que triï vuit cançons “de la meva vida”, al voltant de les quals i dels records que em porten girarà l’emissió.
Fàcil, oi? Facin la prova. Enllesteixo una primera llista en cinc minuts, però quan me la miro l’endemà penso que en canviaria la meitat, perquè em venen al cap altres pàgines viscudes i altres melodies i perquè estic d’un altre humor. Però n’hi ha dues que aguanten perquè estan fixades a la infantesa. Una és Sapore di sale, de Gino Paoli, que es veu que la cantava per casa (sense entendre’n un borrall) quan no aixecava un pam de terra; i l'altra, Cançó de matinada, de Joan Manuel Serrat, que va ser el primer disc que vaig sentir sonar en català i encara recordo la sorpresa infantil que me’n vaig endur.
L’adolescència està dividida en dues parts. La part de festes amb tocadiscos i radiofórmula és per a Sunny en la versió de Boney M (hauria pogut ser Amore grande, amore libero d’Il Guardiano del Faro) i la part d’agrupament escolta i guitarres hauria de ser per a El bandoler d’en Llach, però a última hora hi poso L’estaca en la versió del Palau d’Esports del 76 amb el punteig a la guitarra de la Laura Almerich i els crits d'"Amnistia, llibertat!" del públic.
Finalment, també acabo posant James Taylor, Antònia Font i bossa nova de Jobim, però marxo cap a casa estripant mentalment la llista i fent-una altra, i una altra, perquè me’n surten moltes. Hi ha música que t’agrada i la continues sentint, però hi ha una música que, a més a més, te l’estimes. La que t’estimes. Aquesta era la llista bona.
