La tristesa del rei davant les eleccions
La notícia és d’ahir i va quedar tapada pel tristíssim comiat d’Inés Arrimadas, la que va ser líder de Ciutadans i va omplir la nostra vida d’agror, altivesa, estridència i crits. La convocatòria d’eleccions per part del president espanyol en dates estiuenques, llegíem ahir, no només ens fot a nosaltres, per si ens toca ser presidents de mesa electoral. Això rai. El cas és que “compromet les vacances del rei Felip VI”.
És horrible ens ho mirem com ens ho mirem. El pobre rei, que es passa el dia patint a palau, pels súbdits, la successió, el seu pare, la seva mare, els presumptes germans, no podrà ni desconnectar per vacances? Jo trobo que, davant d’aquesta tessitura, i posats a no tenir república, val més que els monarques siguin absoluts. Si s’ha de fer, que es faci bé. Llavors no hi ha eleccions i ells poden descansar del tot, i fer banquets en taules llargues i tirar cuixes de faisà mig rosegades als gossos, que és el seu estat natural. La monarquia, com l’Església, no ha de ser moderna o perd la raó de ser. Els reis no només han de fer coses estranyes i portar capes d’ermini el dia de la coronació. Si són com nosaltres, si es comporten com nosaltres, per quina raó els paguem com a superiors a nosaltres?
Soc de les que consideren que la missa hauria de tornar a ser en llatí i amb el capellà d’esquena, com a l’Edat Mitjana. Soc de les que consideren que la monarquia ha de continuar sent sexista i endogàmica. Que el rei hagi de treballar perquè hi ha eleccions no fa per a ell. L'única feina que ha de fer un rei és anar a la guerra a cavall i annexionar-se territoris. La de la reina hauria de ser esperar-se a palau amb el cinturó de castedat posat. La millor prova d’això és la literatura. Amb els reis d’abans, Shakespeare va escriure grans obres. Amb els d’ara, Jaime Peñafiel té poc marge.
