Trump, cine en català i autoodi antieuropeu
L'informe de l'administració Trump que justifica la imposició dels aranzels de què parlem tot lo dia inclou el cinema en català, en basc i en gallec en el seu llistat de barreres al comerç. L'informe ha estat elaborat pel departament de Comerç del govern nord-americà i es titula precisament així, Barreres comercials estrangeres, tot i que també es podia haver titulat Memorial de greuges, atès que –com no podia ser altrament– Trump també practica el victimisme i el ploricó, i els practica a la seva paquidèrmica manera. Pel que fa a la qüestió que ens interessa, hi ha un paràgraf en què l'informe en qüestió instil·la aquestes gotes de mata-rates contra la diversitat lingüística: “Cada tres dies que s'exhibeix una pel·lícula d'un país de fora de la UE, se n'ha d'exhibir una altra de la UE, i la ràtio es redueix a cada quatre dies si el cinema inclou una pel·lícula en una llengua oficial d'Espanya diferent de l'espanyol”. En favor dels autors de l'informe, consignem l'ús de la construcció “llengua oficial d'Espanya diferent de l'espanyol” per referir-se al català, a l'eusquera i al gallec, en comptes de “llengua cooficial”, com insisteixen a repetir molts mitjans del nostre voltant.
Allò que no esmenta l'informe (perquè els autors ho ignoren o, més possiblement, ho obliden a posta) és que les mesures europees no cerquen tant discriminar la producció cinematogràfica dels EUA com protegir el cinema europeu dels abusos de la indústria nord-americana damunt els distribuïdors i exhibidors europeus. Allò de “si vols que et doni l'èxit de Hollywood del moment, també t'has d'emportar –i has d'exhibir– x títols més que segurament no volies o no t'interessaven, però que et venen obligats”. Pel que fa a les sales de cinema (però ho podem extrapolar a la resta d'activitats econòmiques), els famosos aranzels i les mesures proteccionistes de Trump no cerquen tant rescabalar-se dels suposats excessos europeus a expenses dels interessos nord-americans, com mantenir una hegemonia econòmica que, de retruc, és també cultural.
El fet no és trivial i serveix per recordar als minitrumpistes que corren per aquí una cosa que, per altra banda, és una obvietat: que, dins la manera de veure el món de Trump i el seu entorn, el català és una busca dins l'ull, una molèstia que cal eliminar –exactament igual que qualsevol minoria: ells són els de la intolerància a allò que anomenen “dictadura de les minories”–. Com que hi ha d'haver de tot, tenim no tan sols una ultradreta que aplaudeix amb entusiasme els desafiaments de Trump (mentre culpen de tot els immigrants i alguna altra de les “dictadures” que veuen arreu, com la woke) sinó també combatius opinadors que s'embadaleixen davant de les demostracions de poder en brut del president dels EUA, i a qui subseqüentment els agafen ataquets d'autoodi antieuropeu. En el fons Trump té raó, raonen, i Europa és una tifa. Farien bé de preguntar-se com hauria estat Catalunya dins un estat espanyol que no hagués format part de la Unió Europea.
