Trump i la classe mitjana
Fa uns mesos es va estrenar una pel·lícula aparentment lleugera. La guerra civil ha tornat als Estats Units en un futur inconcret i s’enfronten el govern federal i diversos moviments secessionistes. El president fa un discurs televisat per intentar que es mantingui la calma en un país enmig del caos i dominat per la violència i quatre periodistes que estan en diversos graus d’embrutiment vital, movent-se entre la ingenuïtat, el cinisme i la lucidesa, viatgen en direcció a la Casa Blanca. Els bàndols no tenen etiqueta, però hi ha ganes de venjança, racisme, por de perdre la identitat, sang i armes, moltes armes. La pel·lícula Civil war genera inquietud per la versemblança de la situació d’una realitat polaritzada on la violència política no és estranya. Hi ha sobrades mostres històriques de la lluita pels drets civils i de violència els anys 50, 60 i 70.
Els Estats Units, un dels països més diversos del món, han construït la seva identitat a l’exterior i a l’interior amb la força (el poder militar o hard power) i un somni (el soft power de Hollywood) fet de valors de superació, aspiracionals i inspiradors. Avui, la imatge que d’Amèrica tenen els nord-americans s’ha anat deteriorant amb el malestar de la globalització, els canvis tecnològics, les epidèmies –es diguin covid o fentanil– i una desigualtat creixent que es va menjant les expectatives de la classe mitjana. Un benestar dels treballadors més o menys qualificats que veuen com les seves expectatives de confort i la confiança en el futur es van esvaint.
El somni americà ha saltat pels aires i el nou punt d’inflexió de la violència política nord-americana ha estat un nou atemptat contra un candidat a la presidència. Als Estats Units avui hi ha immenses minories disposades a mantenir o expulsar Donald Trump utilitzant la violència.
Segons un estudi dels politòlegs del Chicago Project on Security and Threats, publicat abans de l’atemptat, al voltant del 10% dels adults nord-americans, l’equivalent a 26 milions de persones, donen suport a l’ús de la força per impedir que Donald Trump arribi a la presidència dels EUA. El 7%, 18 milions més, donen suport a l’ús de la força per restaurar Donald Trump a la presidència. Per tant, 44 milions de nord-americans avui admeten l’ús de la violència per posar o treure un candidat. La línia entre l’implícit i l’explícit cada dia és més fina i més fàcil de traspassar en un entorn on l’accés a les armes és bastant fàcil.
Violència i polarització
Periòdicament, quan un tirador ataca el president dels EUA –es digui Lincoln, Roosevelt, Truman, Kennedy, Reagan o Trump–, es produeix un episodi de trauma col·lectiu. L’efecte de la violència provoca un alineament quasi espiritual amb el comandant en cap. Trump té avui una aura d’invencibilitat difícil de contrarestar pels demòcrates, fins i tot substituint Joe Biden, que es va dirigint lentament cap a la porta de la Casa Blanca, però que deixa molt poc temps al seu partit per construir un projecte alternatiu.
Els anys de lideratge de Trump han deixat un Partit Republicà tradicional desbastat i fet a la seva mida. Han posat fi al partit clàssic i l’han omplert de trumpisme amb l’elecció de la seva jove com a copresidenta del partit i la família jugant un paper determinant en l’elecció del candidat a vicepresident, el senador J.D. Vance, un convers al trumpisme. Vance li dona una pàtina interessant i amb recorregut d’home fet a si mateix, com explica al seu llibre Hillbilly Elegy o com un jove d’una familía trencada d’Ohio arriba a graduar-se en dret a Yale.
Un puny que conté la ràbia
La reacció de Trump, amb el puny alçat i cridant a la lluita, el catapulta a la victòria i no és només per una qüestió superficial, una imatge ja icònica que passarà a la història. El puny i el crit de fight! contenen tota la ràbia dels desheretats. Però, a més, Trump centra el seu discurs en els temes que fan por a la majoria de la població: la frontera, la inflació i la Xina. Algunes ciutats industrials dels Estats Units són avui carcasses fantasmagòriques, els preus converteixen els pobres en paupèrrims i la classe mitjana en quasi pobra, i la por a la dissolució identitària s’atia amb facilitat apel·lant a la immigració. A fora, l’enemic xinès significa la conquesta econòmica i la humiliació de l’orgull nord-americà.
L’atemptat contra Trump és fruit d’una societat no només polaritzada, sinó també armada. Els Estats Units han evitat l’assassinat del candidat presidencial favorit perquè l’assassí, de 20 anys, va errar el tret per ben pocs centímetres. El país i el món poden no ser tan afortunats la pròxima vegada. Quan un noi de 19 anys va matar a Sarajevo l’arxiduc Francesc Ferran, ningú comptava que el món entraria en guerra.
