Trump-Musk, contra l'educació
La setmana passada, Donald Trump va signar una ordre executiva insòlita per a un president d'una democràcia liberal: el desmantellament del departament d'Educació del seu país. Com explica Antònia Crespí Ferrer en aquest diari (ja seguiu les seves cròniques?), ni el president ni el govern tenen l'autoritat per ordenar aquest desmantellament. Encara menys la té el DOGE, el fantasmal departament d'eficiència governamental al capdavant del qual Trump ha situat, digitalment, el magnat de Tesla i de X, Elon Musk, que ni es va presentar a les eleccions (tot i que hi va fer campanya, intensament) ni té en principi cap noció de les complexitats de l'administració pública nord-americana. Tot i així, Trump ha encarregat a Musk la missió de reduir la despesa pública, i Musk du endavant l'encàrrec a cop de retallades tant salvatges com arbitràries i capricioses: fa unes setmanes el vam veure empunyar, complagut, la motoserra de l'abjecte Milei, un president argentí que no s'està de tractar públicament de fills de puta els ciutadans que protesten contra el seu desgovern.
Musk i Trump també són donats als insults contra aquells que no els agraden, i més enllà dels insults, a l'assetjament i la violència institucional. El mateix dia de la publicació de l'ordre contra el departament d'Educació (del qual ja s'han enviat al carrer 1.300 funcionaris), Musk publicava a la seva xarxa social, X, un tuit amb un muntatge fotogràfic en què es veu una tomba amb la inscripció "Department of Education" a la làpida, amb un Trump a la gatzoneta que somriu i fa el senyal de la victòria amb els dits. Trump està convençut que el món del coneixement és un dels seus principals enemics, i està decidit a perseguir-lo amb acarnissament. A banda de l'atac frontal contra el departament governamental, s'han suspès els fons federals a les universitats que han acollit protestes estudiantils pel suport dels EUA a Israel en el genocidi de Gaza, i han estat detinguts estudiants estrangers postdoctorals, amb permís de residència, per haver participat en manifestacions i actes de protesta pel mateix motiu. Tot indica que els EUA es troben efectivament a l'inici d'una nova cacera de bruixes contra universitaris i persones del món del coneixement i la cultura, acusats d'antipatriotes. El patriotisme sol conviure malament amb el pensament lliure.
Per altra banda, l'odi als intel·lectuals és característic dels nacionalismes i les autocràcies. Com va dir el poeta Lluís Calvo també en un tuit, estiguem alerta que aquí (on el recel contra la cultura té una llarga i trista tradició, tant a Espanya com a Catalunya, com a les Balears) no ens arribi també aquest virus trumpista, com ja ens n'han arribat d'altres: l'odi contra això que en diuen wokisme, l'odi als immigrants, el menyspreu per la ciència i per la urgència del canvi climàtic, el tancament de fronteres, el replegament patriòtic, el natalisme i l'antifeminisme: un munt de càrregues tòxiques il·liberals que s'escampen amb extrema facilitat arreu d'una Europa infestada de xarlatans patrioters.
