El Trump de sempre reapareix a Milwaukee
Aquests dies s'ha especulat molt amb la possibilitat que haver sobreviscut a un intent d'assassinat hagi canviat Donald Trump, en el sentit que sembla haver rebaixat en alguns graus la seva agressivitat. El discurs que ha fet a la convenció republicana de Milwaukee, però, demostra que el nou Trump és igual que el de sempre, o més perillós fins i tot, si pensem que en un segon mandat estaria temptat de portar fins a l'extrem les polítiques que ja va assajar durant el primer, conscient que ja no tindria més oportunitats. A la convenció vam poder veure el Trump de sempre, el que basteix els seus arguments sobre notícies o dades falses, el que inocula discursos d'odi a l'audiència i el que manipula emocionalment els seus seguidors. Aquest tercer element està ara més desbocat que mai, ja que una part dels seus seguidors estan convençuts que va ser la intervenció divina la que va evitar la mort del seu líder, i fins i tot es posen apòsits a l'orella com ell.
Ara mateix la realitat és que l'arribada de Trump a la Casa Blanca sembla inevitable i només un gir de guió, o més ben dit, un canvi de candidat demòcrata, podria reobrir la batalla electoral. Als demòcrates se'ls acaba el temps, ja que d'aquí unes setmanes celebraran la convenció que ha de triar el candidat. Biden apareix ara com una figura fràgil i desorientada al costat de l'enèrgic Trump, i tot i que el balanç de la seva administració és força positiu, faria bé d'entendre com més aviat millor que ha de deixar pas a un candidat o candidata amb més possibilitats, capaç de mobilitzar i il·lusionar el seu electorat de la mateixa manera que ho estan fent els republicans al voltant de la figura de Trump.
Ara bé, és inevitable preguntar-se com és que un candidat que és capaç de dir en un discurs que "el 107% dels llocs de treball estan ocupats per estrangers il·legals", cosa que és matemàticament impossible, és avui favorit per guanyar. I és que si això mateix ho hagués dit Biden hauria estat objecte de mofa i de memes per part dels republicans. Trump també afirma que la invasió russa d'Ucraïna mai s'hauria produït amb ell a la presidència perquè Putin no s'hi hauria atrevit, quan és justament el contrari: Moscou espera la victòria de Trump perquè els Estats Units tallin l'ajuda a Ucraïna i els russos puguin consolidar l'ocupació a bona part del país.
El cert és que un nou mandat de Trump obriria un període molt fosc en les relacions internacionals i tindria conseqüències nefastes per a molts col·lectius dins dels Estats Units, com ara les dones o les minories racials. De fet, és una cosa que ja ha passat. Els seus nomenaments al Tribunal Suprem han configurat una majoria ultraconservadora que ha tirat enrere drets vigents des dels anys 70, com el de l'avortament. Els seus discursos polaritzadors, a més, exacerbaran encara més la fractura entre les dues Amèriques.
L'única part positiva d'una victòria de Trump és que obligaria la Unió Europea d'una vegada per totes a fer-se gran i a assumir que no pot dependre tant dels Estats Units des del punt de vista tecnològic i militar. Però seria millor que no calgués haver de passar per una nova dosi de trumpisme per a això.