Trump, tu, tot, tothom
Trump ha d'estar vivint els dies més feliços de la seva vida. Tu, tot, tothom parla d'ell. El comerç global, l’economia mundial, les relacions internacionals giren al seu voltant. Té el món anant de corcoll i ballant al so del seu flabiol.
El dia de la cèlebre reunió amb Zelenski va comentar davant les càmeres que aquell espectacle penós del dos contra un faria bones audiències a la televisió. És la seva obsessió, ocupar tot l’espai mediàtic. Però això d’ara encara és més gros, perquè si fa una setmana seguida que està obrint informatius i monopolitzant tertúlies i articles d’opinió és perquè ha ordenat una pujada d’aranzels que està enfonsant borses, destrossant plans de pensions, fent miques plans de negoci, enfrontant els Estats Units amb tot i tothom i acostant el món a una recessió. Se’n sent tothom, d’aquesta decisió seva. Hi pot haver plaer més gran per a una personalitat patològica? La seva visió d’un món fent cua per llepar-li el cul (i tothom imaginant el cul de Trump) i per suplicar-li un acord és antològica, perquè opta a esdevenir la frase icònica del seu regnat, vulgar i groller i, precisament per això, directe al tall de veu dels informatius que no se’n poden estar, i directe, també, a l’enteniment dels rednecks que l’han votat. Ningú ha vist mai una presidència americana tan disruptiva en el pitjor sentit de l’expressió, és a dir, perillosa. El 2020 va ser l’any de la pandèmia. El 2025 el recordarem com l’any dels aranzels de Trump. I espera’t.
