Sa Majestat Britànica Elisabet II, reina d'Anglaterra i de setze territoris més, cap de la Commonwealth, ha decidit amnistiar el matemàtic Alan Turing, condemnat el 1952 per la seva homosexualitat. Ho ha fet a instàncies del ministre de justícia, empès per una sol·licitud al respecte que, a través d'Internet, ha recollit milers de signatures. Turing no es podrà beneficiar gaire del perdó reial, atès que es va suïcidar el 1954 per no poder suportar la situació creada per la condemna, ja que, per evitar anar a la presó, havia optat per ser sotmès a una castració química i no va resistir els danys col·laterals associats als efectes de la castració. Per afegitó, li va ser privat el poder continuar en una bona part de les seves tasques de recerca, atès que era considerada secret militar i els criteris morals de l'època el classificaven com a molt vulnerable, per la seva condició d'homosexual, com si l'heterosexualitat fos garantia de res, com va demostrar, per exemple, el cas Profumo deu anys més tard.
És a dir, Turing no fou castigat tant per la seva homosexualitat com pel fet d'haver ajudat a desxifrar el codi Enigma, emprat pels alemanys durant la Segona Guerra Mundial. El desxiframent va ser clau per a la victòria aliada i va significar salvar moltes de vides i les aportacions de Turing van ser essencials en aquesta tasca, els detalls de les quals van ser declarats secrets pel govern britànic. Si Turing s'hagués limitat a fer la seva recerca en el camp de la Intel·ligència Artificial, del qual és considerat un dels creadors, possiblement la policia no hauria fet gaire cas de la denúncia incoherent presentada per aquell matemàtic que returava quan es posava nerviós. Turing havia acudit a la policia perquè li havien robat objectes personals a casa seva i, de mica en mica, els policies encarregats varen arribar a entendre que el lladregot era un jove amb qui el matemàtic havia mantingut relacions. Quan els detectius varen veure que Turing manegava secrets militars, va ser quan van prendre les coses seriosament, amb el resultat conegut.
Alan Turing va ser dels primers que va veure que les possibilitats dels ordinadors anaven molt més enllà del simple càlcul i, pràcticament abans que tingués accés a cap ordinador, va començar a qüestionar-se si aquestes màquines podrien arribar a pensar o, més ben dit, a tenir un comportament intel·ligent. El 1950 va publicar un memorable article amb el títol Computing Machinery and Intelligence, en el qual presenta una variant d'un joc d'imitació molt popular a l'època, en el qual hi ha tres jugadors: una dona, un home i un interrogador. L'interrogador, a través de preguntes escrites, ha d'endevinar qui és la dona i qui és l'home. A la seva variant, coneguda com el Test de Turing, l'home o la dona són substituïts per un ordinador i l'interrogador ha de ser capaç d'esbrinar qui és l'humà i qui és la màquina. Per Turing, un ordinador podria ser considerat intel·ligent, si el percentatge d'errors i d'encerts de l'interrogador fossin essencialment els mateixos que quan el joc és amb dos humans. S'ha de dir que encara no s'ha aconseguit cap màquina que hagi superat aquest test, la descripció del qual mostra també la terrible aversió que tenia Turing a la mentida, una aversió que anava acompanyada d'una incapacitat patològica per mentir i que, a la fi, va ser la que va aixecar les sospites dels policies i, de retruc, va destapar la seva homosexualitat.
Amb motiu del centenari del seu naixement, l'any 2012, i part del 2013, va ser declarat l'Any Turing, la qual cosa va donar peu que, arreu del Planeta, es fessin actes de reivindicació de l'obra i figura de Turing, actes que van permetre donar a conèixer les contribucions d'aquest geni, qualificat per la revista Time com una de les cent persones més rellevants del segle vint. Abans, una altra campanya de petició d'amnistia per a Turing, només havia aconseguit que, el 2009, el que aleshores era primer ministre -en hores baixes- Gordon Brown, fes un comunicat demanant públicament disculpes pel comportament del govern de sa majestat amb Alan Turing, però el perdó li era denegat basant-se en el fet que, en el moment dels fets, l'homosexualitat era tipificada com un delicte pel codi penal del Regne Unit. Potser ara el govern haurà vist i haurà fet veure a Sa Majestat Britànica que, tal com estan les coses, no és Turing qui realment necessitava el perdó, sinó més aviat qui el necessita és la intransigència continuada d'una societat que difícilment accepta les diferències, siguin aquestes del tipus que siguin. D'aquesta manera, el perdó nadalenc de Sa Majestat seria més aviat una amnistia autoconcedida que una altra cosa. Benvingut sigui, sempre que no serveixi per a oblidar greus errors que, tot i ser del passat, malden per repetir-se una vegada i una altra.