Turisme accidental

Podria haver estat una gran setmana per a la Conselleria de Turisme, però sempre hi ha qualque ‘impertinent’ disposat a aigualir la festa a l’equip de Biel Barceló. Quan no és Podem, és Ciutat per a qui l’habita, o el GOB o la premsa ‘amiga’ o Terraferida... i, ara, Arran, uns perillosos activistes armats amb pancartes i confeti.

Diu el vicepresident que no podem jugar amb el turisme i que tots som turistes en qualque moment. I té raó. A mi, per exemple, mai se’m passaria pel cap molestar un turista, perquè jo som molt respectuós i perquè jo també som turista, tot i que m’esforci a ser viatger. Com a molt, m’atreviria a retreure’ls el mal gust de venir a passar les seves vacances a zones que ja no es poden explicar des de la lògica humana, com jo vaig tenir el mal gust de visitar una vegada Venècia en ple estiu; però allà ells, i allà jo.

M’agradaria que la classe obrera del Regne Unit pogués venir a passar-ho pipa a Magaluf sense que el seu paquet 'low cost' fos a costa dels salaris ridículs d’aquells que els serveixen les copes o els fan els llits. Però aquest no és un tema que estigui en mans de Barceló, ni del Govern autonòmic, segurament.

M’agradaria que la directora general de Turisme es preocupàs per l’explotació que pateixen les cambreres de pis, però per això s’ha de pertànyer a la mateixa classe que elles o tenir una certa sensibilitat, i tampoc és el cas. Supòs que és respectable que Pilar Carbonell es preocupi només pels hotelers i els turistes perquè, efectivament, tots som turistes en qualque moment. De la mateixa manera que ella és turista a la Conselleria de Turisme, una turista accidental, en trànsit de quatre anys, en principi; tot i que no seré jo, des del meu respecte, qui li desitgi que deixi de ser directora general el 2019. De fet, Carbonell podria ser responsable de Turisme amb qualsevol partit des del PP cap allà. De fet, allò estrany és que ho sigui en un govern presumptament d’esquerres.

Pens que si Barceló no hagués conformat un equip de dretes, moltes de les coses que estan passant aquesta legislatura ens les estalviarien. Ho pens, però no ho dic, perquè potser m’equivoc. Ho escric, però amb la lletra petita, no sigui que algú se m’enfadi. Perquè el respecte va per davant de qualsevol altra cosa. Respecte al turista, per començar (#PerqueElTurismeEnsDónaDeMenjarIAbansMenjàvemGarroves), al turista ric, al turista 'cutre', a l’etern turista, al turista accidental... Respecte al ‘sector’, respecte als polítics que demanen respecte, respecte als que no ens agrada que els polítics es limitin a demanar respecte, respecte a tothom, excepte a aquells que llancen confeti.

Tanca el bar Rafi, a la Palma vella. Ho fa momentàniament. Unes vacances llargues, entre aquesta tardor i la pròxima primavera. Un alemany ha comprat tot l’edifici on està ubicat el local i ara hi fa obres. Diu na Rafi que, una vegada acabades, cada pis es vendrà per 900.000 euros. Ella és el darrer baluard que queda al barri. Supervivent de la transformació del Xino, de la gentrificació de Canamunt, d’especulacions diverses i de la pressió policial. Un testimoni oral de primera magnitud que ara agafa aire.

Anau a veure 'Dunkerque'. No per entendre millor una batalla contada des del punt de vista dels que la perderen (tot i que, mirant la pel·lícula, sembla que la guanyaren), sinó per assistir a un espectacle cinematogràfic gegant, de factura exquisida.

PD: L’exhumació de la fossa comuna de Montuïri serà una realitat aquesta tardor.Una passa més cap al reconeixement a les víctimes del feixisme, cap a aquells que lluitaren per la llibertat. Aplaudim i recordam #SaFeixinaSíQueTomba