Turisme: alertar de l’evidència

Balears ha tingut un nou “setembre de rècord” pel que fa a turistes que van passar durant aquell mes pels aeroports illencs (sigui el que sigui el que vulgui dir l’expressió “de rècord”, perquè tret del 2020, tancat per pandèmia, els rècords del turisme de masses són polvoritzats cada any). I això que no funcionava el que ara se’n diu “l’oci nocturn”, i que encara estaven vigents bona part de les restriccions anticovid. Per a alguns, això només ve a demostrar que la realitat s’imposa al desig i que les apel·lacions a un suposat canvi de model econòmic es queden en això, una suposició. Especulacions, evanescències, qui sap si fantasies de gent que no toca gaire de peus a terra. Potser sí, o potser les altes xifres de turistes a les Balears durant aquest passat estiu indiquen més aviat que allò que vertaderament s’imposa en molts comportaments humans és la inèrcia. Ara bé, la inèrcia no és exactament el mateix que la fatalitat. No està escrit enlloc que no pugui ser corregida.

El catedràtic d’economia de la Universitat Pompeu Fabra Guillem López Casasnovas alertava fa uns dies de la situació en què es troba Menorca després d’un estiu com el del 2021. Assenyala que la forta demanda turística que ha rebut l’illa ha posat en evidència les debilitats de la seva oferta: vies saturades, massificació d’espais, cues inacabables per trobar un lloc per sopar o per banyar-se, degradació del benestar dels habitants i dels mateixos estiuejants, fort impacte ecològic i paisatgístic, etc., etc. També, en una entrevista amb Cristina Ros a l’Ara Balears, Casasnovas feia notar que l’economia menorquina es troba “en una nova cruïlla”. I, al mateix temps que defensa que la Reserva de la Biosfera no ha perjudicat el PIB (ans al contrari, ens recorda que la preservació del patrimoni dona valor al territori), també adverteix que a Menorca li cal “passar de la litúrgia de la Reserva de la Biosfera a un pla d’acció”. És a dir, prou de felicitar-se i posar-se medalles per com s’ha fet de bé a Menorca i més pensar una manera de rebre turisme en què els pics puntuals de demanda no duguin a augments estructurals de l’oferta (autopistes, urbanisme i construcció incontrolats o mal controlats), perquè aleshores s’estarà trinxant el territori.

La reflexió és sobre Menorca, però, canviant els corresponents aspectes concrets, és vàlida per a les Balears, per a la costa catalana i, diria, per a la Mediterrània sencera (o, si més no, per a la part europea). El turisme és una activitat que haurà de formar part del futur de la nostra economia, però que haurà d’aprendre a funcionar gradualment i no acumulativament, de manera que una oferta limitada (no hi cap tothom, ni a Menorca, ni a Eivissa, ni a la Costa Brava) generi una demanda de qualitat, disposada a pagar, o a organitzar les seves vacances de manera diferent, a canvi de gaudir dels famosos paradisos terrestres sense amuntegar-s’hi ni arribar-hi fent cues que després serveixen per fer bromes a la televisió i a les xarxes socials.