El govern Rajoy acaba de modificar la Llei 29/1994 d'arrendaments urbans i delega les competències del lloguer turístic a les comunitats autònomes. A Balears, el Govern Bauzá ha legalitzat el lloguer turístic de xalets, que són l'expressió territorial del tercer boom turístic. Ara es debat la conveniència de reglar el lloguer turístic dels habitatges plurifamiliars. A tothom ens consta que molts habitatges es lloguen ja il·legalment. El debat polític passa per parar esment als pros i contres d'aquest quart boom turístic que es planteja vers els barris residencials.
Els usos turístics s'escampen arreu i, en un any d'expectatives rècord, la nova llei Delgado, 8/2013 del turisme, possibilita legalitzar xalets unifamiliars i adossats. Només a Mallorca, per exemple, més de 226.000 edificacions de foravila poden legalitzar-se com a allotjament turístic reglat. Així es potencia la urbanització difusa del foravila balear, que legalitza la parcel·lació del camp. Per exemple, a Eivissa, al Llevant de Mallorca o a Pollença, on s'han edificat milers de cases amb piscina expressament per al lloguer turístic. Els preus poden assolir l'impensable amb una afluència creixent de turisme no reglat. Segons l'enquesta Frontur del Ministeri d'Indústria, 2,5 milions de turistes (el 24,6% del total) s'allotgen fora d'establiments reglats.
El segon boom turístic, dels anys 1980, es caracteritzà per la proliferació d'edificis d'apartaments, que van ser legalitzats per superar l' overbooking dels hotels. I el tercer boom afegeix la urbanització extensiva amb xalets que ara es legalitzen, als suburbis i a foravila. La llei Delgado possibilita la regularització d'aquests xalets, per afavorir els negocis immobiliaris. Però deixa fora de la legalitat 62.000 apartaments i pisos que s'empren per al lloguer turístic, segons l'associació Aptur de propietaris i gestors.
Llei a mida
Per entendre el que es pot legalitzar i el que no, ens cal analitzar el sentit de la legislació turística. El lobby hoteler ha redactat la llei Delgado del turisme, segons ens han dit els seus propis representants. Els hotelers i la seva cort no s'amaguen del seu poder a la Conselleria balear de Turisme. Especialment, d'ençà que feren llevar l'ecotaxa l'any 2003. Més tard, amb Miquel Nadal i Joana Barceló de consellers (2007-2011), es feren amnistiar il·legalitats urbanístiques i atorgar més edificabilitat als seus hotels.
Una segona, i tal vegada més important, característica de la llei Delgado és permetre el canvi d'ús dels establiments hotelers a la seva conveniència. Els hotelers ressusciten establiments decadents per fer especulació immobiliària: convertir hotels en habitatges, mesclar els usos turístics i residencials sota la figura de cohotel, fer-ne grans discoteques, centres comercials, casinos o sales d'espectacles. Els projectes d'Escarrer a Magaluf i Matutes a Platja d'en Bossa s'avançaren a la llei que s'escrigué a la seva mida. Perquè aquesta mescla d'usos als establiments turístics abans estava prohibida per la Llei 2/1999 General Turística. El seu "principi d'ús exclusiu" impedia compatibilitzar l'ús d'allotjament turístic amb el residencial, administratiu o comercial. La LGT ara derogada afavoria així l'oferta complementària i es promovia la segregació d'usos urbans.
Segregació d'usos
La segregació d'usos és consubstancial al turisme de masses, sol i platja. Els hotels d'aquesta modalitat es concentren enfora dels nuclis residencials. Els enclavaments turístics funcionen com un món a part, amb relaxament dels hàbits de comportament. El planejament territorial i sectorial ha mantingut fins ara aquest equilibri i estabilitat entre diferents usos del territori. En el cas balear, el Pla Territorial de Menorca diferencia nuclis tradicionals i zones turístiques; també tractades separadament a Mallorca i Eivissa pels plans d'ordenació de l'oferta turística.
Però Balears ja no és només una destinació de turisme de masses, sol i platja. Ret més especular urbanísticament, fer-se notar a la premsa del cor o fer negocis il·legals. El turisme només és el condiment que ens posa a l'ull de l'huracà. La clau està, com sempre, en qui s'ho manega per fer-s'ho venir bé. Com hem vist, s'arriba al punt de fer promulgar lleis a mida.
Les lleis dels governs Rajoy i Bauzá fan il·legal llogar una altra mena d'habitatges plurifamiliars o adossats sotmesos al règim de propietat horitzontal per terminis inferiors a dos mesos. Al poder hoteler i immobiliari, que redacta les lleis, no li interessa que es legalitzi més oferta d'allotjament turístic fora del seu control. Les propostes per estendre la legalització arreu poden combatre el greuge del caciquisme hoteler amb la socialització del lloguer turístic, però cal valorar-ne el conjunt de pros i contres.
Si es legalitzàs el lloguer turístic de qualsevol habitatge, l'administració turística ingressaria més tributs, per començar, amb el cobrament d'uns 5.000 euros per plaça.
Socialització
La turistització arreu del lloguer turístic d'habitatges generalitzaria el privilegi que ara només tenen els hotelers i els terratinents especuladors amb xalets. Aquesta socialització ens faria a tots més iguals... per accelerar el quart boom turístic. La regularització d'habitatges turístics ja s'empra per legalitzar aberracions urbanístiques pel portal ample de la Conselleria de Turisme, per exemple de xalets a foravila o d'hotels obsolets, fòssils del primer boom. La legalització arreu del lloguer turístic acabaria de rompre la segregació d'usos, amb més mescla de turistes i residents. També és ben segur que els preus dels habitatges pujarien amb aquesta nova rendibilitat rendista. I augmentaria encara més la congestió turística.
Un quart boom turístic es pot fer realitat als nostres barris residencials, si el capital o l'electoralisme hi veuen interès. En democràcia, el debat polític hauria de regir una decisió tan transcendent.