La qüestió és turisme sí o turisme no

La setmana passada es publicava el PIB del primer trimestre a Catalunya i, tot i estar en període postpandèmic, en què el creixement encara hauria de ser sòlid, ens sorpreníem amb un creixement de només el 0,1% respecte al darrer trimestre de l’any passat.

Dins la mediocritat d’aquests resultats, l’Idescat confirmava que l’únic motor fort de creixement aquests tres primers mesos de l’any ha estat el turisme. I aquesta és la qüestió. Què en volem fer, del turisme? ¿Estem a favor o en contra de rebre turistes a casa nostra? D’opinions en tenim de tota mena, de tots els colors.

Aquesta setmana he vist publicitat de les illes gregues per tot arreu. N’he vist als aeroports i al mòbil en mitjans digitals. Sembla que les autoritats gregues tenen clar que el turisme ha de formar part del seu pla postpandèmia. ¿Ho tenim clar aquí?

Pensem en les principals ciutats europees receptores de turisme. Són Londres, París i Roma, i el 2019 rebien 19 milions de visitants l’any les dues primeres i 10 milions la tercera. No em sembla que es queixin dels visitants que reben. Barcelona només en va rebre 7 milions i no tenim clar si són massa o pocs. Depenent amb qui parlem, de vegades ens en falten i de vegades ens en sobren, de turistes.

Barcelona i Catalunya ho tenen tot per ser destinacions turístiques de primer nivell. Els darrers 30 anys, començant amb els Jocs Olímpics del 1992 i continuant amb la resta d’esdeveniments esportius i culturals de primer nivell que hem acollit, hem creat dues marques molt potents. Ara que ja hem fet la inversió, ara que la campanya publicitària està feta, ¿ara direm que no volem turistes? No caiguem en la turismofòbia.

Acollim els nostres visitants com es mereixen i cerquem, això sí, que aquest turisme sigui respectuós, sostenible... i que torni! Però fem una aposta decidida per aquest sector econòmic. No fer-ho en el moment actual podria ser molt pitjor.