Turisme i cultura

Hi va haver un temps en què turisme i cultura solien anar de la mà. Rectific: hi va haver un temps en què les programacions culturals públiques es feien pensant gairebé exclusivament en el turisme, més ben dit encara, en el turisme que es volia aconseguir, que era el que es diu ‘turisme cultural’. La veritat és que tanmateix el turisme no responia a les iniciatives culturals pensades per a ell o hi responia de manera tan insignificant que la directriu aquella d’ajuntar les dues àrees va quedar obsoleta, casposa, i es va substituir per vies que donen millors resultats per a tothom. En els darrers mesos previs a les eleccions autonòmiques, municipals i insulars hem tornat a veure pronunciar plegats turisme i cultura. De fet, entre les coses que han previst els populars al govern de Marga Prohens hi és tornar a la vella idea d’una sola conselleria per a Turisme i Cultura, igual que ho volen fer a Palma amb una regidoria unificada. Això no només és molt antic, sinó que a les ciutats que, com Màlaga, han apostat per la creació de molts museus amb un efecte crida real per al turisme, s’hi succeeixen les protestes de la comunitat cultural local perquè se senten ignorats, discriminats, quan no maltractats. La cultura i el turisme, en origen, han d’estar en dues branques diferents. Fer cultura per al turista no és fer cultura, és fer entreteniment turístic. La política ha de crear els escenaris i condicions perquè la cultura pugui desenvolupar-se amb la ciutadania. Els programes culturals públics han de tenir qualitat i interès; quan és així atreuen l’atenció i estimulen els ciutadans locals i els visitants. I, en tot cas, convé que potenciïn la identitat pròpia, perquè poc interès té ser com tothom i no ser res.