La turismofòbia canvia de bàndol... o no tant
No es pot negar que la presidenta ha demostrat cintura a l’inici de la Temporada Saturació 2024. Han bastat uns quants dies d’embós a Sóller per veure que en plena temporada alta les dimensions del col·lapse podien arribar a ser tan dantesques que calia reaccionar. Com a mínim, discursivament.
No fa ni un any que Marga Prohens va arribar a la presidència acusant el Pacte de turismofòbia i de posar en perill els llocs de feina i la riquesa d’aquesta terra, i assegurant que ella no criminalitzaria ningú ni li diria a ningú què havia o no havia de fer. Eren temps de llibertat i d’esplendor a l’herba.
Hem madurat, és evident. Com a mínim, com a destinació turística. Ara, fins i tot la presidenta conservadora declara obertament que “les Balears han arribat al seu límit” i que “no es pot créixer més”. Sembla que ara toca “limitar”, “regular”, “contenir”... Es confirma que les diferències a banda i banda de l’espectre polític no són tant ideològiques, com de ritme de comprensió. A segons qui li costa bastant arribar a nyipar les obvietats que fa dècades ja eren ben evidents. Benhaja.
En el gran gir de guió, els populars no han mirat prim i han arribat a acusar el Pacte d’haver propiciat la desmesura creant 115.000 places turístiques en els vuit anys anteriors. Com quedam? Turismofòbics o campions de la promoció turística? No hi ha massa coherència discursiva i l’hemeroteca contradiu contínuament l’actual discurs de la presidenta, però ja se sap que en les grans maniobres en camp obert, no es pot estar per nimietats i matisos.
La propietat lèxica, en canvi, sí que és del gust de la presidenta que, com és sabut, personalitza sovint l’ús i sentit de les paraules. Igual que la “segregació lingüística” va acabar convertida en “lliure elecció”, ara no vol sentir a parlar de “decreixement” i proposa les seves pròpies alternatives: “contenció”, “sostenibilitat”... Serà interessant veure –sense “decréixer”– com arregla això de Sóller.
L’artefacte ideat per centrifugar el tema sense engrunar-se gaire és la Mesa per la sostenibilitat turística –un altre prodigi del naming, per cert–, que, suposadament, ha de trobar la prudència i el rigor necessaris per actuar a partir de “dades” i no de “percepcions”. Curiosament, una de les primeríssimes iniciatives anunciades és una macroenquesta entre els residents. Resulta difícil imaginar-se que els ciutadans puguem contestar amb altra cosa que no siguin “percepcions”, però vaja, que si la presidenta ho ha pensat així, deu ser perquè té qualque sentit que se m’escapa. O perquè més endavant l’hi canviarà el nom, que també pot ser.
Mentrestant, el turismòfob de tota la vida es prepara per a una temporada carregada de rècords i titulars desencoratjadors: les Balears preveuen 20 milions de turistes, un 15% més que el 2023; la població de les Balears creix 54 persones al dia; som la província amb més proves esportives de l’Estat; els pisos turístics de les Balears tripliquen la mitjana estatal... El tremendisme turístic és ja una secció fixa de la premsa local i un ingredient imprescindible en les converses quotidianes.
Expliquen els experts que la saturació, per molt molesta que sigui, en realitat només és un dels alarmants símptomes en què es manifesta el vertader problema: la baixa productivitat, la decadència del sistema, un creixement econòmic que ja no va lligat a la millora del benestar... I que atacar el símptoma sense actuar sobre la causa no és bona teràpia.
Tenen raó, clar. Per això convé no oblidar una cosa encara més evident: que som molts i ens movem massa –1.300 milions de turistes mundials el 2023– i que mentre viatjar sigui tan barat i fàcil com ara, difícilment ens aturarem.
L’activitat turística ja és una de les grans amenaces del planeta i un problema absolutament global, del qual tots som responsables: la turismofòbia ben entesa comença per un mateix. La solució, però, sempre topa amb la manca de reflexió sobre les conseqüències dels nostres comportaments quotidians. Per ventura unes dades ajudaran a posar-los en context.
Per aconseguir els mínims acordats en les grans cimeres climàtiques és necessari que el 2030 cada habitant de la Terra emeti una mitjana de només 2,3 tones de CO2 l’any, cosa que equival, aproximadament, a la meitat de l’actual petjada de carboni.
Un vol d’anada i tornada Palma-Tenerife amb escala a Madrid –per posar un exemple de viatge ‘normalet’– representa 0,62 tones de CO2 per passatger, cosa que equival al 26,9% de les emissions personals recomanables en un any. O sigui, que això de viatjar per viatjar és un luxe que no ens podem permetre i que hauríem de començar a restringir dràsticament.
Ara sembla una entelèquia, però el dia més impensat, Prohens ens renyarà per no haver-ho previst.
