El turista número cent milions
Aquests dies torna a celebrar-se Fitur: a Madrid, per descomptat, com correspon a una fira basada sobretot en el turisme de sol i platja. En alguns aspectes, el turisme s’assembla al futbol: tots dos són fenòmens de masses basats en la més pura i vàcua banalitat, però que mouen quantitats monstruoses de doblers. En conseqüència, tendeixen a produir-se com si no tinguessin relació amb la resta del món, com si els esdeveniments que afecten la humanitat (guerres, catàstrofes, fins i tot pandèmies) no els poguessin trastocar en res. Per això, mentre el món es mostra cada dia més convuls i fosc, les fires de turisme continuen sent llocs d’un optimisme radiant i indiscutible.
Enguany, a Fitur hi ha una alegria generalitzada perquè un fantasma recorre el certamen. Un fantasma somrient, amb el signe del dòlar imprès a les pupil·les: el fantasma dels cent milions de turistes al conjunt de l’estat espanyol per a la propera temporada, ja imminent (tot i que la Setmana Santa cau enguany un pèl tard, a mitjan abril). Ho va dir fa uns dies el ministre del ram, l’exbatle de Barcelona Jordi Hereu, que té una retirada al fantasma dels cent milions de turistes, perquè tots dos tenen cara de salut. “No és una obsessió per al govern, però el 2025 Espanya podria assolir la xifra simbòlica dels cent milions de turistes”, va declarar fa uns dies, preparant el terreny per a Fitur. El creixement dels darrers anys fa que aquesta previsió tingui sentit: el 2023 van visitar l’estat espanyol 85 milions de turistes, mentre que el 2024 en van ser 94 milions: 9 milionets més, aproximadament un 10%. Cada vegada hi ha més desestacionalització (arribarem a saber-ho dir sense travar-nos), perquè creix el nombre dels turistes que venen durant els mesos de la tradicional temporada baixa. També es diversifiquen els motius dels viatges, i de cada vegada hi ha més turisme “cultural”: hem d’entendre com a cultura tot allò que no sigui estar allargats al sol a vorera de mar, i no ho diguem molt fort, perquè també podem entendre la tovallola com un fet més profundament cultural que els sonets de Shakespeare.
No ens desviem. Segons el ministre, la despesa mitjana que van fer els 94 milions de turistes de l’estiu passat durant la seva estada va ser de 1.340 euros per persona. En efecte, és una xifra bastant pobra. Se’n diu turisme de masses, i Hereu en sap prou perquè en va omplir Barcelona, d’aquest tipus de turisme, durant els anys que en va ser el batle. Se’n diu vendre casa teva, i no en benefici de l’interès general, sinó del d’un grapat d’empreses molt concretes al servei de les quals treballen uns polítics també molt concrets. La tríada consecutiva de batles formada per Joan Clos, Jordi Hereu i Xavier Trias, dos socialistes i un convergent, va tenir per a Barcelona la devastadora conseqüència de balearitzar-la sense possible tornada enrere.
Les vagues explicacions del ministre també indicaven que “tot i que hi ha hagut un increment del percentatge de turistes que visiten les comunitats autònomes de l’interior i el nord de l’Estat, les zones de la costa mediterrània continuen sent les preferides”. Ja ho pot ben dir: dels 94 milions de turistes de l’any passat, 18 milions van venir a les Balears. És a dir, un 17% del turisme que visita Espanya ho fa a unes illes amb una població resident d’1,3 milions de persones. Hi ha camp per córrer: si el conjunt de l’Estat rep enguany cent milions de turistes, amb prou feines haurà duplicat la seva població. Per multiplicar-la per 14, com feim a les Balears, hauria de rebre 676 milions de turistes. Vet aquí un horitzó engrescador per a les properes edicions de Fitur.
