VA SER NOMÉS un parell d’hores després de conèixer-se la detenció d’un educador de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS) acusat d’abusar sexualment de tres menors del centre on treballava. Aquell matí vaig rebre un sobre del Club Editor amb Tyrannosaurus, una de les primeres novel·les de Guillem Frontera, ara reeditada amb un inquietant epíleg escrit enguany per l’autor. La reedició de les obres que va escriure Frontera fa mig segle, com aquest Tyrannosaurus, com Els carnissers, com ens passarà amb altres que estan per reeditar, ens fa veure que els retrats que ha fet de la societat mallorquina no tenen data de caducitat. I no en tenen no només per uns valors únicament atribuïbles a l’autor, com són els de la qualitat literària i l’agudesa en l’observació, sinó perquè, tot i la transformació social, hi ha mals que tenim ben enquistats.
Jo sempre havia recordat Tyrannosaurus com una obra colpidora. La vaig llegir fa dècades, sense saber aleshores què hi havia de realitat i de ficció entre unes pàgines escrites deu anys després que el seu autor sortís del seminari de la Porciúncula. Però cada vegada que es destapava un cas d’abusos sexuals a menors per part de membres de l’Església o de fora d’aquesta, em tornaven a la memòria les imatges de pors, de silencis, d’amenaces, de llàgrimes amagades que tan bé hi descriu Frontera. Casos com el de l’educador de l’IMAS, que presumptament ha comès els abusos sexuals fa tot just dos anys, demostren que la bístia depredadora no s’ha extingit.
L’escriptor contava a Pere Antoni Pons, en la conversa que es recull al llibre Guillem Frontera. Paisatge canviant amb figura inquieta (Lleonard Muntaner Editor, 2017) que Tyrannosaurus va haver d’esperar anys a publicar-se -és del 1977- perquè la censura la va aturar. Es va saber que el principal censor de la novel·la havia estat un capellà que, convençut que Frontera coneixia tota la seva vida al seminari, l’havia novel·lada.
Aquestes línies volen ser una invitació a la lectura de Tyrannosaurus, a una esplèndida reedició amb epíleg inèdit que és la que ha fet Club Editor. Una recomanació que no només, però també, va lligada a la necessitat d’adonar-nos que darrere els abusos sexuals a menors hi ha silencis i ocultament per part d’una societat amb rèmores. Potser només així es pot llegir que algunes persones a les quals s’encomana la custòdia i l’educació dels menors cometin aquestes atrocitats. Potser només en clau de pors i d’una indecisió perillosa es pot visualitzar que organismes públics, com l’IMAS, del Consell de Mallorca, triguin cinc mesos a denunciar el treballador a la Fiscalia. O la resistència que hi va haver a fer-ne una comissió política.
Al seminari que és l’escenari de Tyrannosaurus li devem un extraordinari novel·lista. Guillem Frontera sempre conta que es va iniciar en l’escriptura de ficció perquè a la Porciúncula els feien escriure un diari íntim, tan íntim que després el revisava el frare inspector. Però això són històries d’un altre paner. Bé, no, del mateix.