Ucraïna: negociar la pau des del realisme

La guerra a Gaza ha deixat en un segon pla la guerra que es lliura a Ucraïna, que ja compleix dos anys i no té aspecte de solució negociada. Convé no oblidar-se d'aquest drama que sembla enquistat a escala militar, i per això els enfrontaments poden durar uns anys més. El preu que s'està pagant en vides humanes és enorme (desenes de milers de soldats a tots dos bàndols), a més de la destrucció d'infraestructures i el terror que produeixen els continus bombardejos sobre la població civil.

Hem parlat moltes vegades sobre les oportunitats perdudes mesos abans d'iniciar-se la guerra, i de les converses fallides que es van celebrar poc després. Aquests dos anys s'han produït multitud de propostes per part d'un bon nombre de països, totes sense èxit, inclòs el pla de la Xina. La proposta de deu punts que el president Zelenski va realitzar el novembre del 2022, en què es demanava la retirada total de les tropes russes, s'ha convertit en la referència més divulgada a les cancelleries de tot el món, en una carrera per buscar adhesions que s'acosta al centenar de països. Està previst, a més, que se celebri una cimera mundial a Suïssa per apuntalar el pla Zelenski, molt raonable des del dret internacional, però inútil des d'una perspectiva de realisme geopolític. Rússia no deixarà de controlar els territoris que ja estan a les seves mans, i qualsevol negociació haurà de partir d'aquesta realitat, i més quan s'està veient que no hi ha capacitat per recuperar territoris. Així doncs, la perspectiva d'un futur immediat és de més morts, no de pau.

Ucraïna està pressionant la Xina perquè participi en la cimera esmentada. Des de Pequín ja s'ha manifestat l'enorme preocupació del gegant asiàtic davant de la desestabilització política, militar i econòmica que estan acumulant els conflictes armats actuals, que perjudiquen els seus plans per refer la seva delicada economia. Moscou, per part seva, insisteix en el discurs que són els altres els que no volen negociar. Fins i tot acusa els Estats Units de rebutjar la seva proposta d'un alto el foc després de celebrar converses amb la presència de mediadors.

Abandonar les pretensions d'Ucraïna d'entrar a l'OTAN i desnuclearitzar el Vell Continent continuen sent dos eixos imprescindibles per trobar alguna solució en el futur, però no hi ha ambient per avançar en aquesta direcció. Encara més, Rússia ha rebutjat la proposta dels Estats Units per reprendre les converses sobre el desarmament nuclear. Cal afegir l'enorme incertesa que s'acosta des dels Estats Units, amb una possible victòria de Donald Trump a les presidencials d'aquest any. Els senyals de Trump són erràtics i desconcertants, ja que presumeix de ser amic de Putin i de tenir la clau per acabar amb la guerra en 24 hores. Un horitzó temible.

De la mateixa manera que ara hi ha països amb governs, com l'espanyol, que estan fent propostes valentes per assolir un alto el foc a Gaza i apostar per la creació de dos estats com a solució política definitiva, notem a faltar veus diplomàtiques que tinguin el coratge de buscar acostaments entre les parts que lluiten a Ucraïna sense que apostin necessàriament per alguns dels plans proposats, per assenyats que semblin d'entrada. Ucraïna no té solució fàcil, i cap proposta no serà de la plena satisfacció de les dues parts, ja que totes hauran de cedir. En qualsevol cas, sigui quina sigui la fórmula a discutir, haurà de passar per una negociació directa, amb la Xina i els Estats Units donant-hi suport, i no per militaritzar encara més la guerra, com s'està fent ara. Si no es canvia de paradigma, aquesta guerra acabarà "matant-nos" a tots d'una manera o altra, ja que no hi ha més covardia que el fet d'aposentar-se en la destrucció perpètua disfressada de nacionalisme i patriotisme.